Vida quotidiana

El blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)


Aquest és el magnífic aspecte que presentaven fa tot just un mes les obres de la futura A-2 al seu pas per Caldes de Malavella. Es tracta d'un tram que després de molts anys anava a convertir-se en autovia i que a causa del concurs de creditors de les empreses que executaven l'obra està aturat des de fa un any i mig. Per acabar-ho d'adobar, la retallada pressupostària de l'administració corresponent posava en perill la represa de les obres, que per una d'aquelles històries burocràtiques s'havia de tornar a adjudicar. La carretera continua mig aixecada i els senyals de limitació de velocitat a causa de les obres plenament vigents, malgrat no es vegi cap treballador allà des de fa molt de temps.

L'A-2 al seu pas per les comarques gironines va camí de convertir-se en l'autovia de la vergonya. Planejada a inicis dels noranta va anar postergant-se sine die, mentre s'anaven construint autovies a d'altres zones amb molta menor pressió circulatòria. La culpa la va tenir en bona part l'autopista de peatge que discorre paral·lela en bona part del trajecte. Ara bé, això no hauria estat excusa per construir el tram entre Massanet i Tordera, on la carretera s'allunya de l'autopista i va a enllaçar amb l'autopista del litoral, o per haver fet millores en una carretera que el darrer cop que va tenir un arranjament important fou quan va arribar el turisme en massa ara fa mig segle.


El pitjor de tot, però, no són les molèsties que es causen als conductors, sinó la sinistralitat que suposa tenir una carretera mig aixecada, i sense les mesures de seguretat que serien adequades, en una provisionalitat que va camí de durar una bona temporada. És molt trist que més d'una víctima mortal d'aquesta carretera ho hagi estat  en bona part per la pura i dura burocràcia. No sorprèn doncs, que s'hagin produït diverses manifestacions als municipis més afectats, com el de Caldes de Malavella.

Ara diuen que ha estat "indultada" de les retallades i que probablement es puguin reprendre els treballs d'aquí pocs mesos, un cop es culminin els tràmits burocràtics. Veurem si és així. Mentrestant continua essent una "fàbrica de desafectes", com diu una pintada que algun veí emprenyat va fer temps enrere.

Comentaris del Facebook

2 comentaris:

Doctor Infierno ha dit...

¿No sería muicho mejor liberalizar la AP-2 y así no se duplicarían costes?

Albert B. i R. ha dit...

És una mostra més de fins a quin punt n'hi ha de nyaps a tota la xarxa catalana. És intolerable que estigui en aquestes condicions. Culpables els d'allà, perquè n els ha donat la gana de fer res, i els polítics d'aquí per a no pressionar el que pertoca.

Blog Widget by LinkWithin