28 de novembre... o potser el 12 de desembre. Aquestes són les dates més probables per a la realització de les eleccions al Parlament de Catalunya després que el President Montilla decidís no convocar-les el 24 d'octubre. Es confirma així la percepció que s'esgotarà al màxim la legislatura, una cosa que en principi sembla normal i desitjable en un sistema democràtic.
No obstant entre l'opinió pública s'ha instal·lat la percepció que aquest govern ja fa temps que està amortitzat. Amb bona part de les figures del govern a punt de jubilar-se políticament (els consellers Saura, Baltasar i Nadal estan en política ininterrompudament des del 1979) i amb la sensació de què no s'han pogut superar els errors i limitacions del primer Tripartit sense haver aportat massa idees noves, la percepció de què a les properes eleccions hi haurà un canvi important és unànime.
És probable que, per aquest motiu, els estrategues electorals del PSC hagin llençat una campanya afirmant que Montilla és el veritable canvi, contraposant una sèrie d'indicadors del darrer any de govern de CiU amb els actuals. Com no podia ser d'altra manera tots els indicadors que s'han escollit donen un clar avantatge a un president de la Generalitat que sempre ha posat com a punt fort la seva capacitat de gestor.
Però hi ha algunes coses que a mi no m'encaixen:
1.- Contraposar CiU 2003 amb Montilla 2010. Si parlem de governs, el més lògic seria contraposar CiU 2003 amb PSC+ERC+IV+EUiA 2010. Si parlem de persones, el més lògic hauria estat contraposar a l'Artur Mas (que a la pràctica duia la Generalitat l'any 2003) amb Pasqual Maragall l'any 2006 i amb José Montilla l'any 2010. Barrejar persones i candidats ja demostra una nul·la rigurositat, o en altres paraules, que es vol fer demagògia barata.
2.- La tria dels indicadors. Com és lògic el partit que fa la campanya prioritzarà aquells indicadors que li són més favorables i evitarà aquells que són poc favorables. Per exemple, els socialistes treuen pit de l'increment de nombre de mestres (i suposo que també de professors de secundària). El que no diuen és que aquest increment ha estat vegetatiu, fruit del fort increment de l'activitat escolar i que també s'ha traduït en un indicador que no apareixerà: el nombre de barracons. El nombre d'aquest s'ha doblat, passant dels 527 que hi havia el setembre del 2003 als 1.046 del juny del 2010. Si algú no s'ho creu, li recomano una passejada per algun poble del Vallès Oriental.
3.- Apropiar-se de la feina dels altres. Bona part dels indicadors favorables que s'utilitzen corresponen al resultat de decisions polítiques que es prengueren a terme per governs anteriors. Els 15.000 Mossos són el resultat d'un procés planificat que ha durat una dècada i mitja. El mateix podem dir de les ampliacions de la xarxa de metro. Pràcticament totes les cintes que està tallant corresponen a obres planificades i en algun cas iniciades legislatures enrere.
Els estrategues dels partits de l'oposició (més concretament CiU) no tenen però que preocupar-se massa de totes aquestes febleses: dubto que cap ciutadà hagi prestat la més mínima atenció a aquesta propaganda. Tants anys de propaganda institucional practicada per totes les administracions i els colors polítics han acabat generant la indiferència més absoluta entre la ciutadania. No obstant això, sembla ser que han entrat en el joc i han produït algunes contrapancartes, amb resultats igual d'insatisfactoris. Culpar a Montilla d'una crisi econòmica que en bona part té abast mundial em sembla com a mínim arriscat, per no dir altres paraules....
5 comentaris:
Qualsevol instrument de marketing que es centra en el govern català oblida, en tot cas, el paper dels privats i de les administracions locals. Sense el paper d'aquests dos actors el pais (independentment de qui mani) no rutllaria. Els uns perquè fan anar l'economia i els segons perquè tenen avui dia unes competències fonamentals per entendre el nostre dia a dia.
la del nombre de càrrecs de confiança si que em sembla adequat, no?
http://elcanvireal.tumblr.com/#1018978501
Ja se sap que hi ha veritats, mentides i estadístiques, en tot cas també podria dir CIU que venia pràcticament de 'zero'. En el temps de CIU també hi va haver un descens brutal de la natalitat que va comportar la pèrdua de places escolars durant uns anys. En fi, no prenc partit per ningú, però tot és absolutament relatiu.
Andreu,
Aquesta és una altra. Quin contrast amb aquells alpinistes que van coronar l'Everest i que a cada moment recordaven que havia estat una fita de tot l'equip i que ells únicament havien estat una part de l'engranatge!
Mai9,
Alguna pot resultar adequada, però també podríem utilitzar altres indicadors de "qualitat institucional" que no beneficiaven precisament als convergents.
Júlia,
Molt bon incís. Penso que ara no cal fer sang amb el tema dels barracons, senzillament perquè encara patim unes previsions de població en edat escolar que res tenen a veure amb l'actual. Ara bé, si un es posa la medalla dels encerts en el camp educatiu, també ha d'assumir allò que no funciona tant bé.
Avui he començat a notar una campanya electoral encoberta: aquest matí, al Metro, regalaven uns mapes desplegables, ben grossos i macos, on hi sortien totes les noves estacions que s'han afegit a la xarxa aquests darrers anys.
Al peu del desplegable, força gros, hi havia l'anagrama de la Generalitat... 'Només cal que digui: I tot gràcies a qui?', he pensat.
El que m'ha fet més gràcia és que ho venen com a mèrit propi quan, com ja has explicat, David, les instal·lacions que s'inauguren ara ja s'havien començat fa molt de temps.
I molt em temo que la factura d'aquests atractius prospectes la hi han passada a TMB...
A l'Ajuntafems de Badalona també han proliferat molt, els càrrecs de confiança, per no dir els tinents d'alcalde.
Bé, almenys tenim la garantia que, si per un cas de molt mala sort, els primers deu tinents d'alcalde es posessin malalts alhora (o agafessin la baixa), Badalona no deixaria de funcionar.
O, almenys, no ho faria pitjor!
Publica un comentari
Publica un comentari