Vida quotidiana

Aquest any s'han realitzat les primeres colònies per a nens emprenedors, promogudes per una empresa anomenada Topcolonias (amb experiència en el sector, sobretot oferint colònies on els estudiants poden practicar l'anglès) i que han comptat amb la col·laboració d'empreses de la talla de Microsoft o T-Systems. Aquestes colònies estaven adreçades a nens (i suposo que també a nenes) d'entre 7 i 14 anys, a la localitat de Calafell.

Segurament els que tenim una certa edat ens sorprenem de veure que s'hagin de programar colònies per a fomentar l'esperit emprenedor. Els qui vam anar de colònies en algun punt del temps anterior al 1990 sabem positivament que si hi havia un lloc on havies de ser emprenedor era a les colònies. D'entrada perquè et tocava fer un munt de coses que probablement mai feies a casa, com netejar les habitacions o els banys, anar a fer la compra, servir el menjar o rentar-se un mateix la roba. Però també perquè a l'hora de fer les activitats tocava acontentar-se amb recursos més que escassos. Banyar-se al riu en comptes de la piscina, dormir al terra a dins d'una ermita, o haver de passar dues setmanes amb menys de 2 euros per a "despeses pròpies" donen per espavilar-se.

Però vet aquí que les aquestes colònies on s'arribaven a fer coses avui tan políticament incorrectes com rentar-se al riu, o fer una barbacoa als peus del Puigsacalm, van anar-se professionalitzant. Llicències, acreditacions, i un llarg etcètera van anar provocant la progressiva professionalització d'aquest sector. Així es van acabar els monitors de 16 o 17 anys, o que les cuineres de la casa de colònies fossin les mares d'algun dels participants (a canvi de quedar exempts de pagament). Banyar-se al riu va ser proscrit per motius de seguretat i els extintors i sortides d'emergència van començar a poblar les cases de colònies.

Probablement s'hagi guanyat en seguretat i garanties, però probablement s'hagi perdut en capacitat emprenedora. I per això ara hem de fer cuita corrents "colònies per a emprenedors", quelcom que sona digne de ser estudiat per al Quim Monzó i inclòs en la seva antologia "Esplendor i Glòria de la Internacional Papanates"