Avui el diari Avui+El Punt (ja es fa difícil distingir quin és dels dos) publica una interessant peça sobre l'èxode de veïns de la zona de la Rambla del Raval. A ningú li agrada fer les maletes i haver de marxar perquè el barri s'ha tornat insuportable o perillós. En aquest cas, però, s'hi ajunta un altre factor: els qui marxen no són xenòfobs o persones reaccionàries, sinó persones de mitjana edat de tendència més o menys progre que van anar-hi a viure fa una dècada atretes pel que havia de ser el nou paradís multiculti.
Fa una dècada el Raval, i més concretament la zona més propera a la Rambla semblava una gran oportunitat al centre de Barcelona. L'obertura de la Rambla havia esponjat un barri que tradicionalment havia patit un greu dèficit d'espais públics i on un pis clar era gairebé una quimera. A més, va coincidir en un moment de relleu generacional, el que afavoria l'oferta d'habitatges a bon preu. El barri havia envellit molt durant els setanta i vuitanta a causa de l'èxode de les parelles més joves, una cosa que va passar també a barris com el el Poble Sec. No és sorprenent doncs, que molta gent jove se n'anés a viure.
El pas dels anys ha provat que la realitat no coincidia amb el multiculti de cinema Verdi i sopar a l'egipci o mesopotami del carrer del mateix nom. La comunitat paquistanesa ha creat un barri al marge del barri, cert turisme "d'incivisme" s'hi ha enquistat, i els problemes endèmics d'aquell barri hi han tornat a aparèixer, com la mala herba.
Qui en té la culpa de tot això? Crec que és una culpa col·lectiva, en la que s'ajunten molts factors. Dels de totes les febleses del pensament progre post 68, fins a uns nouvinguts que no han fet massa esforços, si és que n'han fet, per integrar-se. Això ha generat, per exemple, que les criatures de totes aquestes parelles, a més de ser una ínfima minoria a les escoles públiques, gairebé estiguin discriminades pel fet de ser de pares d'aquí. Més d'una assignació escolar de dubtosa justícia ha estat determinant en el canvi de pensament d'algun d'aquests ex-multicultis. Si a això s'hi ajunta la manca d'espais segurs perquè els nens es puguin esbargir, la brutícia, els grafits i altres signes d'incivisme, és perfectament comprensible que es vulguin fer les maletes.
Aquest cas però no és exclusiu del Raval. Fa anys em van contar un cas similar a la zona de la Torrassa. Un veí de tota la vida va comprar-se un pis vora casa dels seus pares. N'estava encantat, tot i que aquell barri no figuri entre el Top 10 de barris per a viure si un ve de fora. Al cap d'un parell d'anys aquest torrassenc orgullós se n'havia anat a viure a Rubí. Havia començat la "invasió" llatinoamericana del barri i no suportava les molèsties dels costums dels nouvinguts, emparades per la passivitat de les administracions.
Podem revertir la situació? És difícil, però no impossible. El primer que caldria fer seria fer més fluïda la relació entre veïns i Ajuntaments. Detecto massa maximalismes en ambdues parts, cosa que no ajuda gens a trobar solucions realistes. També caldria fer complir les ordenances, i això implica major pressió policial, però també un sistema de sancions eficaç. No pot ser que a un turista li surti gratis pixar-se pel carrer perquè ningú li exigirà el pagament d'una hipotètica sanció. I sobretot començar a canviar el xip: els drets impliquen obligacions, i això és extensiu per a tothom.
3 comentaris:
Malauradament, la història es repeteix. En els anys 60 i 70 molt jovent progre i català militant en partits d'esquerra va anar a viure a barris perifèrics i suburbials per 'estar amb el poble' i també en van acabar marxant quan es van enfrontar amb la realitat, que avui és encara molt més complicada.
La realitat sovint topa amb les bones intencions i amb el fet habitual de fer volar colomets de la pau.
Júlia,
Molt bona aquesta! Recordo que el Jordi Dauder havia comentat que se n'anà a viure a algun barri obrer de Badalona, i algun altre cas més que se n'anà a viure a La Satélite. La història es repeteix.
El que sol passar amb aquests progres benestants és el que li passa al PSOE que de socialista no li queda res, y d'obrer ni tan sols ho ha estat mai.
Al Raval, jo hi visc allà. N'hi ha de tots colors. Pel tema dels "guiris" no cal ni esmerar-se, un dia li vam preguntar a un policia de la Rambla que per que no reaccionava mentre un alemany li feia ganyotes mentre bebia alcohol al carrer; i simplement va respondre, "son ordres".
Sobre el tema de que els pakistanesos han fet ghetto és completament fals. Al Raval la mescla és tant forta que no es pot donar cap mena de ghetto.
Sobre la problemática de convivencia. El Raval sempre ha estat així. Sempre hi hagut drogues, prostitutes i travestis a dojo, i soroll fins a altes hores. La diferència estriba en la percepció que se'n té d'aquests "problemes" ara. Ara tot el que no sigui cívic molesta per tot arreu.
Sobre el fet d'esponjar el Raval. La gran concepció del segle XIX que es segueix aplicant fil per randa al urbanisme barceloní. Els hotels de luxe, no provoquen problemes. El fet de gastar-se els euros en infraestructures per turistes per comptes de gastar-se'ls en potenciar els teixits associatius del barri tampoc. El fet de que l'AAVV del Raval sigui una corretja de transmissió del PSC i allà no s'hi pugui fer res, excepte engreixar el compte del seu president amb suculentes adjudicacions de promocions inmobiliàries tampoc.
I clar, la recepta és més control policial. En un barri on hi ha gent que se sent desplaçada, que l'únic lloc on té per tal de desenvolupar-se és aquest ja que el rebutjen a tot arreu i més en època de crisis. On els comerços on hi treballen de gent del seu país és l'únic lloc on els donen feina, pero a canvi de currar 14hores i per una merda de sou. Potser sí, més control policial de com es va donar la llicència d'hotel de la Rambla del Raval, o de com prevarica l'AAVV o de com el Liceu s'endú els calers que s'haurien de repartir en altres indrets que també fan música, ... però el departament de formació dels mossos ja s'encarrega de que els policies només aprenguin a dir delicte quan el comet un pobre.
Jo tinc amics que han venut drogues al carrer Robadors, i m'emprenyo amb ells quan m'entero. Pero es molt fàcil criticar des del bonrrollisme de classe mitja de no vull que res m'esquitxi. I en canvi ser aquí no és tan fàcil, però clar, hem de renunciar i marxar a un lloc on el capitalisme i la polcia ens garanteixin que sempre estarem ben protegits.
ja!
Publica un comentari
Publica un comentari