Mataro Retro 1976 Fira i Majorettes from ARPROD on Vimeo.
Actuació de les Majorettes durant la Fira de 1976, un film de Maties Paloma.
Cap de setmana de festes majors. Els rituals de sempre: pregó a càrrec d'alguna personalitat més o menys mediàtica, una fira d'atraccions, activitats per a la quitxalla, concursos de pintura ràpida, algun cantant més o menys conegut, ball de festa major i si hi ha pressupost (cosa poc habitual aquest any) un castell de focs artificials per a cloenda. En alguns llocs on predomina el kitsch podem encara trobar-hi la cantada d'havaneres, encara que s'estigui a una hora en cotxe del mar.
El que sí ja ha passat a la història (o millor dit, fa anys que va passar a la història) són les actuacions de les majorettes, força habituals sobretot als anys setanta del segle passat. No hi havia festa major digna d'esment que no incorporés aquesta actuació, probablement importada via televisió. Deurien ser tan omnipresents que fins i tot en Tisner els va dedicar part d'un llibre anomenat "Les nostres coses" i que es podia trobar a moltes cases (un altre objecte d'arqueologia contemporània).
El declivi de les majorettes es pot situar sobre els anys vuitanta. Els temps havien canviat i els cercaviles van substituir una cosa que es veia com a importada i despersonalitzada. Tot i això alguns municipis es van sumar a aquesta moda tardanament. Per exemple, el municipi de Sant Pere de Vilamajor va veure com a l'any 1987 es formava un grup de majorettes, tal i com recordava temps enrere l'Higini Herrero. L'invent, però, sembla que no va durar gaires anys, probablement perquè els temps de les majorettes a casa nostra havien ja passat.
2 comentaris:
Doncs jo sé d'algun poble que les vol recuperar, suposo que les antigues majorettes s'han fet grans, tenen nenes i recorden el passat, ja sol passar, això.
A la Fira del turisme de Barcelona de fa 4 anys vaig tenir la sort de topar-me amb un grup de majorets, jo únicament ho havia vist a la tele i va ser tot una sorpresa. El fet és que les noies no ho feien gaierebé i a sobre feien unes cares de tenir el cap en tot menys en l'espectacle. Així que després d'aquesta experiència m'alegra que a casa nostre la cosa no pases dels anys 80.
Publica un comentari
Publica un comentari