Vida quotidiana

Avui El Periódico comenta com a notícia la instal·lació de quatre empreses en oficines del 22@. Aquest fet és noticiable per tractar-se de les primeres empreses que s'instal·len a la zona, després d'uns mesos d'atonia i en el que el preu dels lloguers havia caigut dràsticament. En un dels casos, el de la Caixa, l'operació ha servit per començar a omplir un gratacels que romania buit.

Des d'un punt de vista urbanístic, considero que el projecte 22@ és impecable i serà probablement un dels llegats positius que la darrera dècada deixarà a la ciutat. S'ha fet una operació que ha resolt la quadratura del cercle: fer un nou barri sense caure en els errors de la Vila Olímpica, guanyar sòl per a ús públic en una zona on els propietaris privats tenien el 100% dels terrenys, garantir la preservació del patrimoni industrial més representatiu de la zona, i que l'afectació sobre les arques municipals sigui la menor possible.  Tot això s'ha aconseguit en major o mesura, cosa que és meritòria i que ha estat admirada arreu del món. A més, també s'ha fet una merescuda aposta per disposar d'un mínim parc d'habitatge públic social de lloguer, un instrument necessari no només des d'un punt de vista social sinó també de lògica econòmica.

Ara bé, sempre he tingut la sensació de què hi havia massa oficina per tan poca empresa. Inicialment el districte estava pensat principalment per empreses de caire tecnològic o d'allò que s'ha acabat denominant el "sector quinari" (és a dir, serveis d'alt valor afegit). Més endavant, i a la vista de què aquests sectors serien incapaços de generar prou massa com per omplir la zona, es va anar relaxant el que es considerava o no apte i s'ampliava la interpretació de tecnològic. Finalment, però, ha calgut recórrer a l'ajut del sector públic, mitjançant la recol·locació d'una part de la miríada d'organismes públics i parapúblics que s'han anat formant durant les darreres dècades.

Bo o dolent? Potser les previsions eren excessivament optimistes, però no és menys cert que existia una certa pressió per regenerar una zona en declivi des de feia dècades, i que aquesta regeneració s'havia de fer en un temps relativament curt. Hauríem acceptat un desenvolupament de la zona en un termini de 30 a 40 anys? Probablement la resposta seria negativa. La ciutat en general, i els veïns de la zona en particular haurien reclamat que les obres no s'eternitzessin i que els solars tinguessin una funció definida quan abans millor. Per tant, dur-hi edificis més o menys oficials sembla una estratègia raonable, encara que no sigui la millor d'elles. No obstant això, el fet de què el teixit econòmic resultant divergeixi de l'original planteja alguns problemes. L'urbanisme o les necessitats dotacionals es van dimensionar tenint en compte que havia de ser un barri amb activitats empresarials destinades a un tipus de públic molt concret, i amb unes necessitats de mobilitat o de disponibilitat de serveis adjacents molt concretes i que difereixen de les del ciutadà mitjà.

Ara bé, continuo trobant a faltar en aquest projecte una mica més de realisme. Certament les activitats del futur diferiran de les actuals, i per això el 22@ va tenir l'encert d'anticipar-se als canvis. Però no només canviaran les activitats, sinó les organitzacions. Molts professionals de serveis treballen ara, per imperatius pressupostaris o per altres raons, d'una manera diferent a la que ho feien els seus predecessors. No necessiten despatxos ni una secretària a temps complet, però si un lloc on rebre la correspondència, que algú els atengui una trucada telefònica perduda o disposar puntualment d'una sala de reunions. Estic parlant del que es coneix com a centres de negocis i que en el cas del 22@ únicament cobreix CINC, tot i que d'una manera parcial. Penso que més que buscar noves empreses per cobrir oficines, caldria buscar socis i inversors per crear-ne de nous, el que permetria definir diferents nivells de serveis (i diferents preus), així com segmentar possibles demandes. Així, un professional que es dediqui al posicionament a cercadors no necessàriament necessitarà els mateixos serveis que el que es dedica a assessorar empreses.