El primer que destaca d'aquest indret és l'interiorisme basat en la combinació del vidre, el metall, plàstic i fusta, la decoració és austera, però alhora elegant, moderna però alhora no excessivament freda. Ja a l'entrada, però, es pot apreciar que el Monvínic no és un restaurant-bar de vins qualsevol. Una biblioteca a mà esquerra dóna la benvinguda al visitant. I una mica més endavant es troba la joia de la corona: una cambra frigorífica on s'hi desen les ampolles. Actualment estan treballant amb prop de 3.000 referències d'arreu del món. Un equip de sommeliers s'encarreguen de la selecció, cadascun d'ells especialitzat en una zona concreta.
Vaig tenir la sort de poder-hi anar el passat dijous, en una activitat promoguda per l'Eduard Batlle, dins dels seus Sopars Tertúlia, tot i que aquest cop els tertulians van ser única i exclusivament els membres d'aquest grup més o menys flotant de persones inquietes que el configuren. La proposta va consistir en un sopar-degustació amb cata de vins. En total van ser quatre: un escumós d'Alella, que va acompanyar un petit entrant d'albergínia escalivada amb musclos; un Riesling de Nova Zelanda, per acompanyar una sopa de tomàquet força refrescant; un Primitivo (Itàlia) que acompanyà el plat de carn; i un vi dolç grec per acompanyar un postre de mango i fruits vermells.
Personalment em van impactar dos vins: el Primitivo, un vi negre amb un regust un pèl dolç que el diferencia dels negres que coneixem per aquestes latituds, més aspres; i el Riesling neozelandès, el qual tenia un gust difícil de classificar. La petita decepció per a mi fou el primer vi, un Marfil que el vaig trobar massa assemblat a un cava.
Tot i que no és un local precisament econòmic, val la pena anar-hi perquè l'experiència supera amb escreix el sobrecost que pagaries respecte a d'altres restaurants. La professionalitat dels cambres i sommeliers, la proposta de vins, una cuina moderna sense caure en sofisticacions gratuïtes i basada en l'ús intensiu de productes locals, i l'originalitat de l'espai mereixen un dels pocs 10/10 que es poden donar. Potser per aquest motiu un crític de restaurants del Wall Street Journal no va dubtar en situar-lo entre els millors bars de vins del món.
Aquí teniu la ressenya que va fer l'Eduard Batlle i en David Coromina.
0 comentaris:
Publica un comentari
Publica un comentari