Vida quotidiana

Tots els mitjans de comunicació, fins i tot els més propers a l'esquerra "de debò", han destacat que els resultats de la vaga de funcionaris d'ahir dimarts poden qualificar-se de "discrets". L'emprenyamenta amb la rebaixada de sous és naturalment generalitzat, però les respostes han estat diferents: alguns l'accepten amb cristiana resignació com quelcom inevitable; d'altres s'estimen més una retallada generalitzada de sou que no pas que els treballadors amb contractes més precaris acabin al carrer; uns tercers han hagut de contenir les ganes d'anar a la vaga per no veure retallat el seu salari encara més per la broma; i finalment un quart grup, força nombrós,  amb ganes d'anar a la vaga però no amb ganes de que altres utilitzin les seves reivindicacions.

I és que si una cosa ha evidenciat aquesta protesta és la creixent desafecció dels treballadors davant dels sindicats, els quals són percebuts per molts ells com un òrgan parapúblic que, lluny de defensar els seus interessos, sembla massa proper a organismes com la SGAE. I de raons no els falten.  Centenars de milers de treballadors han vist en els darrers dos anys els seus sous rebaixats un 10, un 15 o un 20%. O fins i tot van veure com la seva feina desapareixia, molts cops perquè l'empresa on treballaven "moria" víctima dels retards en el pagament de clients institucionals i de la desaparició del crèdit bancari. Llevat d'alguna gran empresa del sector automobilístic, la presència dels sindicats fou testimonial, si és que aparegueren per l'empresa.

Tampoc a l'administració pública hi ha treballadors contents amb l'actuació sindical. A més d'un centre de recerca avançada es va produir una autèntica escabetxina a finals de l'any passat, coincidint amb la finalització dels contractes temporals de nombrosos joves investigadors i tècnics de recerca. El govern, que ja veia la magnitud de la tragèdia, va decidir retallar per on era més fàcils: els fons de recerca. Tampoc consta que cap sindicalista s'acostés a interessar-se per la situació.

Potser per aquests motius, i encara que ens vulguin fer creure que a la manifestació de Barcelona hi van anar 150.000 persones (gairebé més que funcionaris hi ha a l'administració pública), àmplies capes van donar l'esquena a aquesta protesta. Potser que s'ho facin mirar, perquè els treballadors del segle XXI estan a les oficines i als laboratoris, i no a les fàbriques o als despatxos oficials.