Vida quotidiana

Durant els mesos d'hivern em va tocar fer de manera habitual el camí que va entre l'estació d'Arc de Triomf i el Campus de la UPF. La millor manera de fer aquest tros caminant és agafar el carrer de Nàpols i baixar fins al Passeig de Pujades, per després agafar el Carrer de Wellington. Es tracta de dos carrers molt tranquils que fan força agradable una passejada de deu minuts. En el cas del carrer de Nàpols, a més, hi ha una vista impagable al Parc de la Ciutadella.

Fou durant una d'aquestes passejades que em vaig adonar que alguna cosa havia canviat en els darrers temps. Tot i que hi havia passat sovint no fou fins un matí del mes de gener que em vaig adonar que l'estàtua que corona el monument de la font que alimenta l'estany de la Ciutadella tenia una capa daurada força brillant.   Una mica a l'estil de les cúpules de les esglésies ortodoxes, però ben poc habitual en aquesta ciutat. Sembla ser però que aquest era l'estat original de les estàtues, tot i que el pas dels anys va fer que acabés enterrat sota capes de pintura protectora que l'enfosquiren i li donaren l'aspecte que molts de nosaltres coneixem.

Aquest canvi sobtat de tonalitat ha generat més d'un comentari a la premsa, tot i que el debat ha estat escàs. El fet de què es digués que aquesta capa de daurat obeïa a una restitució a la situació original ha apaivagat qualsevol veu discordant.  Ara bé, com molt bé va comentar la Beli Artigues fa unes setmanes, el criteri de preservar l'original o no és molt sovint massa elàstic i acaba permetent algunes atrocitats, com el cas de la reforma dels edificis del Cau Ferrat de Sitges.