D'aquí poques hores el Barça tindrà president. Si les enquestes i l'opinió dels "ben informats" no falla en Sandro Rosell té tots els números d'esdevenir el 40è president de la història d'aquesta centenària entitat. Raons per ser-ho no li falten, tot i que algunes ombres en el seu expedient i algunes decisions no massa afortunades durant els seus dos anys en la vicepresidència esportiva podrien jugar-li una mala passada.
Sigui com sigui, Rosell ha aconseguit que la flor i nata de la societat barcelonina mostri les seves simpaties cap a la seva candidatura, a l'igual que beneïren la de Bassat l'any 2003 (on per cert Sandro Rosell hi estava inicialment enquadrat). La llista de suports és llarga i millor que mireu una imatge que ho sintetitza tot. Però me n'agradaria destacar un: el de Ramon Canela. Canela és popularment conegut com "l'amo del Dir", tot i que mai s'ha sabut ben bé quin percentatge d'accions ostenta d'aquesta cadena de gimnasos, ja que la propietat està repartida entre molts accionistes i el Grup Dir és un conglomerat de societats del qual només es coneix la informació que obligatòriament han de proporcionar al Registre Mercantil.
Em sembla molt el senyor Canela vulgui donar explícitament suport al Sandro Rosell. El que ja no em sembla tant bé és que aquest suport entusiasta es tradueixi en aparicions a la revista corporativa, o en que grans pancartes de la seva candidatura apareguessin a les recepcions dels centres Dir. Que un negoci privat es posicioni en un tema que aixeca tantes passions no deixa de ser com a mínim perillós. D'entrada suposa una manca de respecte pels milers de clients que creuen que hi ha altres opcions millors a les del Sandro Rosell. I el mateix es pot dir de molts accionistes que van dipositar la seva confiança i estalvis en una institució que gratuïtament es fica en temes que no són de la seva incumbència.
Un dels grans retrets que se li ha fet a Joan Laporta és haver barrejat esport i política. Probablement en més d'un cop aquesta crítica ha tingut sentit. Però em penso que alguns dels que han llençat la primera pedra no estan lliures de pecat...
6 comentaris:
Totalment d'acord amb el què apuntes, i també ha estat descaradament parcial, i segur que no gens desinteressada, la postura del Grup Godó a favor del Rosell. Tinc ganes de què guanyi el Benedito.
Per cert, no sé qui són, però m'ha fet gràcia el "confianzatron": http://www.confianzatron.com
Ah! Que has anat a la Penedesfera? jo enguany no m'ho he pogut combinar :-(
Home...
Jo crec que no és dolent si una empresa, producte o marca es posiciona, s'implica, a favor d'algú. De fet, moltes empreses ho fan, amb els riscos que això comporta (menys rentadores de Zanussi a Catalunya?, menys Estrella Damn entre els pericos?).
Sí em preocupa més, en relació amb el tema DIR és el grau "d'amiguisme" que sembla existir (Cursa Diagonal, circuits de fitness, etc.) amb l'Ajuntament i que alguns em comenten (parlo, doncs, d'oïdes) de coses no molt correctes...
El que sí fóra bo és que aquest "posicionament" fos clar (ho dic més pel tema del grup Godó).
Ei, no hi estic d'acord: si una empresa vol donar suport a algú, que ho faci! I si no t'agrada, no vagis al seu gimnàs!
Llibertat d'expressió (http://en.wikipedia.org/wiki/First_Amendment_to_the_United_States_Constitution). Al respecte hi ha una polèmica molt interessant als Estats Units sobre si les empreses poden fer donacions polítiques, i ho han permès... basant-se en la llibertat d'expressió.
I sobre barrejar política i esport, el mateix, si no t'agrada, no votis a qui ho fa (i la Roja o no permetre seleccions catalanes, no és barrejar política i esport?)
Endavant amb el blog!
ROSELL PRESIDENT....QUINA FARUM....AIXO PINTA MALAMENT A NEGOCIS I MES NEGOCIS.
JUGANT AMB BCN.
David,
35.000 vots i un 61% dels vots emesos no es precisament elitisme.
Es majoria democràtica dels socis votants superaclaparadora. I el club no es precisament un club elitista.
Quan al Ramon Canela i els Dir els amos/gestors sabran el que fan. A mí no m'ha costat ni un euro. Tampoc en abonat, ei!..
Però la campanya d'en Sandro ha estat la 3a, en despeses, entre 4.
I no li ha arribat per a posar, com algun altre, anuncis als busos de TMB, que sí es una companyia de capital públic, i fortíssimes pèrdues anuals.
Pressuposo, sent ingenu i bona fe, que s'hauran pagat exacatament les tarifes publicitàries vigents per als busos de TMB.
Jo crec, en tot cas, que s'han ajuntat esport i esport, en el cas que comentes, perquè no veig cap tipus de política política en el sector privat.
Cordialment,
Estic d'acord. Dit això, respecte el comentari del Daniel. A mi no em sembla malament que el DIR tingui relacions especials amb l'Ajuntament, d'igual forma que té bona relació amb l'Ajuntament de Sant Cugat. Es tracta d'un club (o una empresa de clubs) que recull molta gent que fa esport. Possiblement sigui tant important o més que l'UBAE, que és l'empresa que gestiona els gimnasos municipals. Em semblaria bé que donés suport a futurs governs municipals, independentment quin sigui el color polític d'aquests. Com sempre, l'única condició és que segueixin dinamitzant la ciutat sense viure de la subvenció, com s'acostumen algunes empreses privades del nostre entorn: iniciativa privada però risc baix. La iniciativa privada ha de tenir alt risc (i recompensa) per definició.
Publica un comentari
Publica un comentari