Vida quotidiana

Tot i que no va figurar en cap episodi de la sèrie "Els Paisatges Favorits de Catalunya" jo situaria el paratge d'Aigüestortes entre el cinc millors paisatges, i previsiblement, el que més recorda al d'un parc nacional tal i com l'entenem. Probablement per aquest motiu fou el primer (i fins avui l'únic) Parc Nacional, declarat el 1955, juntament amb la zona del Llac de Sant Maurici.

Aigüestortes se situa en una de les valls que acaben conforman la Vall de Boí, famosa per les seves esglésies romàniques i, no tant, pel balneari i manantial de Caldes de Boí. El paratge se situa a la vall del riu Sant Nicolau, a la qual només s'hi pot accedir a peu o mitjançant un servei de taxis. Si voleu arribar-hi en cotxe haureu de deixar-lo prop de la carretera general.

Un servei de taxis surt de Boí en direcció al Planell d'Aigüestortes. Anar i tornar val 9,70 euros, però personalment us recomano agafar només l'anada, ja que la baixada mereix fer-se a peu. La pujada a peu només és recomanable si la destinació final és el Planell. En cas contrari millor que reserveu les energies. Hi ha taxis durant tot el dia (fins les 19h a l'estiu i a les 18h la resta de l'any) i no cal fer reserva prèvia.


Un cop al  Planell hi ha diverses possibilitats. Els qui volen contemplar el paisatge màgic de l'indret ja en tindran prou amb una petita passejada per un itinerari molt ben conservat i que en alguns trams sembla tret d'un jardí japonès. Els qui volen caminar una mica més, però sense massa sorpreses, poden fer el camí fins a l'Estany Llong, que dura una mica més d'una hora i va fent una suau pujada. Finalment, els qui s'estimen més trepitjar natura en estat salvatge poden pujar fins al Portarró d'Espot, des d'on es pot divisar l'altra banda del parc, la que dóna al Pallars Sobirà. Arribar a la zona de Sant Maurici però, suposa dedicar vuit hores, i per tant, fora de l'abast de l'excursionista ocasional.

No espereu veure massa fauna.Tot i que hi ha unes 200 espècies animals, bona part d'elles aus, solen ser molt difícils d'observar. La flora, però és més abundosa, essent la pròpia d'ecosistemes eurosiberians, el que confereix a la zona un marcat aspecte centroeuropeu difícil de veure en altres contrades properes.