Vida quotidiana

Ja fa més d'un any que funciona la Ciutat de la Justícia. Aquesta infraestructura llargament esperada era vista amb recel pels seus futurs usuaris habituals: funcionaris de justícia i advocats. La principal preocupació era la manera d'accedir-hi, ja que el complex està situat entre Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, cosa que es veu no acabava de convèncer. Per evitar possibles conflictes i protestes i malgrat que a pocs minuts hi passen dues línies de metro i una vintena d'autobusos, es va crear una línia exprés que unia el recinte amb l'Estació de Sants, passant per la Plaça Espanya. Naixia així la línia CJ.

Aquesta línia té unes característiques que la fan diferent a la resta de línies de la ciutat de Barcelona. La primera d'elles és l'horari que té, ja que circula des de les set del matí fins a les quatre de la tarda, és a dir coincidint amb l'horari dels funcionaris. La seva segona particularitat és el seu caràcter de línia exprés, ja que només fa dues parades intermèdies: a La Campana (suposo que així poden recollir als funcionaris de Trànsit), i a la Plaça Espanya. I la tercera particularitat és que, a diferència del que passa amb la línia 109, que fa gairebé el mateix recorregut i que té el terminal de l'Estació de Sants ben allunyat de l'estació, el CJ et deixa a les portes de l'Estació de Sants.

De totes maneres no ens enganyem: de línia exprés en té ben poc. A la Gran Via comença a passar el mateix que al tram central de la Diagonal: amb tant autobús urbà, interurbà, Aerobús, Nitbús... es fa molt difícil avançar pel carril bus a una velocitat acceptable. A més, l'invent del carril exprés que es va fer al carrer Tarragona (finançat pel Plan E) ha demostrat ser d'escassa utilitat per guanyar velocitat. Ara bé, durant les hores que circula, i segons el sentit en què s'agafi, és una garantia d'anar confortablement en transport públic, perquè rarament hi van mitja dotzena de persones.