Vida quotidiana

Des de fa ja uns anys se celebra per aquestes dates a l'Escola de Turisme de la UAB un curs monogràfic sobre còctels. No és un curs precisament econòmic, ja que el nombre de participants està limitat i es fa servir força "matèria prima". Malgrat això i malgrat la crisi, aquest any ha hagut de penjar el cartell de complet un parell de setmanes abans del seu inici. Fa pocs anys, amb un format exactament igual, s'havia arribat a suspendre per manca de participants.

Aquest petit detall il·lustra la creixent popularitat dels còctels. Fins no fa massa temps era un producte exòtic, patrimoni de quatre locals de tota la vida on gent que sabia "beure bé" s'hi acostava amb una certa regularitat. Una persona que conegués la vida nocturna amb prou feines podia dir-te un parell o tres de llocs on en feien: el Boades, el Dry Martini, o algun dels polinesis. La resta de bars musicals amb prou feines et feien un combinat, i a tot estirar un  mojito. Únicament en Javier de las Muelas, amb el Gimlet i les seves múltiples col·laboracions als mitjans de comunicació, havia anat introduint un toc de modernor a un món un pèl decadent.

En els darrers temps però, la cosa ha variat radicalment. Ara és molt normal trobar bars que a més del mojito i la caipirinha s'atreveixen a fer un nombre més o menys ampli de combinacions. Suposo que bona part de l'èxit ha vingut per la creixent internacionalització de l'oferta de bars de la ciutat, però també d'una parròquia que ja estava cansada del cubalibre o el malibuambpinya i volia quelcom més. Sigui com sigui em sembla un bon senyal, ja que els bars han de treballar-se els sis o set euros que et pot costar un combinat així.