En només dos anys l'economia catalana ha perdut 500.000 dels 3,5 milions d'ocupats amb què comptava a principis del 2008. Si agafem les dades pel conjunt d'Espanya la caiguda és de dos milions de persones. Aquestes fredes xifres amaguen moltes petites tragèdies personals: treballadors als quals no se'ls renova el contracte quan expira el que tenien, treballadors que van a casa a causa d'un ERO, autònoms que es veuen obligats a abaixar la persiana després d'haver-se arruïnat, i alguns, amb una mica de sort aconsegueixen prejubilar-se o jubilar-se a temps. Llevat d'alguns casos, com el dels obrers de la Nissan, la majoria de totes aquestes tragèdies han hagut de passar en la més estricta intimitat. Ningú. absolutament ningú, es va preocupar per ells. Ni els sindicats, que miraven a una altra banda, ni la classe política, que encara renovava cotxes oficials, van mostrar-hi la més mínima atenció.
Bona part de la resta d'ocupats tampoc tenia massa què celebrar. Molts d'ells van haver d'acceptar quedar-se sense paga extra, o directament acceptar retallades de sou que en alguns casos eren de dos dígits. Molts autònoms havien de fer substancioses rebaixes a les seves factures, malgrat seguien suportant els mateixos costos i tenien l'aixeta del banc completament tancada.
Mentre tot això passava hi havia un col·lectiu que anava capejant més o menys bé el temporal: els funcionaris públics. A més de mantenir el lloc de treball, van poder gaudir d'un petit increment salarial en un moment on la tisora i les rebaixes estaven a l'ordre del dia. Fins i tot es podria dir que la crisi els anava bé, ja que en poc temps van començar a veure com molts productes bàsics no només deixaven de pujar de preu, sinó que començava la temporada d'ofertes, 2x1 i assimilats.
Dos anys i mig de l'esclat de la crisi, però, els ha arribat l'hora del rebre. Per primer cop en molts anys, el sou dels treballadors públics es retallarà de mitjana un 5%. Falta per conèixer els detalls concrets i com s'implementarà, però els sindicats no van trigar un segon a posar el crit al cel. I portem des de llavors parlant d'aquesta retallada com una "retallada de drets socials". Es nota clarament que hi ha castes i castes de treballadors...
3 comentaris:
Reflexions que vull compartir:
1. Sovint es confon funcionaris amb treballadors públics. Abans pràcticament era equivalent, ara la cosa no és així.
2. Els funcionaris tenen més drets que els treballadors públics, però han passat unes oposicions. Oposicions on, per cert, cada any s'hi presenta gent per una ràtio extraordinària (a mi personalment aquesta forma de contractar no m'agrada però cal reconèixer l'alta competitivitat del sistema).
3. Els treballadors públics tenen la mateixa temporalitat que el treballador de l'empresa privada (supera el 30% i en alguns àmbits el supera). En alguns casos, més encara, perquè es tracta de campanyes eventuals i específiques.
4. Cal una millor gestió dels RRHH públics i possiblement això passa per eliminar la clàusula "treball per a tota la vida" en els que treballin a partir d'ara, entre altres mesures. Però correm el risc, per altra banda, de polititzar encara més el sistema.
5. Al sector públic hi ha grans professionals (metges, enginyers, economistes, advocats, professors, bombers, policies, politòlegs, geògrafs, estadístics)... em sembla que comença a ser hora de canviar el discurs. El funcionari que fa feina sense "esforç intel·lectual", que és sovint la imatge que hom fa servir per criticar tots els col·lectius de treballadors públics, està en extinció. A mi personalment m'ofén que algú em vinculi a aquesta feina quan es refereix a la meva tasca a l'administració. Penseu si es fessin servir tots aquests tòpics en altres situacions al sector privat.
6. En general la gent que té una forma temporal a l'administració no entén la reacció dels funcionaris de carrera.
7. No existeix un col·lectiu homogeni i, per tant, no hi ha una solució universal per a tots i una crítica que sigui vàlida per a tots.
8. Si m'han de baixar el sou l'acceptaré, però espero que els polítics, les dietes, les subvencions a particulars i grups d'interès, les empreses que tenen contractes exageradissims amb les administracions (un 20% inflats respecte el mateix contracte de servei a l'empresa privada) i els bancs, també deixin de tenir un tracte de favor.
Andreu,
Tot el que comentes ho puc subscriure en major o menor mesura, en especial al que fa referència als polítics i també sobre la dignificació de la professió.
No obstant no estic d'acord en un parell de coses:
- Molts funcionaris apel·len a que van passar unes oposicions al seu dia per justificar certs drets adquirits. Em sembla molt bé, però cal recordar que molts treballadors passen oposicions cada dia. Un professor associat, per exemple, té una oposició a cada curs que dóna. Si un any, per qualsevol motiu, té una valoració negativa, probablement no se li renovi el contracte o entri dins la llista de "prescindibles" en cas de retallada.
- Crec que en tot aquest debat no es pot ignorar el que passa al sector privat. Des de fa més d'un any al sector privat s'estan fent retallades salarials de dos dígits i que en alguns casos ratllen el 30%. És just que als treballadors públics vagin tenint increments salarials mentre la resta de la població ocupada veu com va perdent capacitat adquisitiva?
I finalment un tema de justícia: jo m'estimo més una retallada general del 5%, que no que un 5% de treballadors temporals vagin al carrer, una cosa que els sindicats sembla no importar-los (el que ja diu bastant dels sindicalistes d'aquest país).
No m'he explicat bé amb el tema de les oposicions. Amb aquest tema simplement dic que aquesta gent, a diferència d'un sistema de selecció a dit, com a mínim filtra una determinada preparació d'altres qualitats no tant objectivables. Jo sóc crític amb l'actual sistema, que no beneficia la gent que coneix un àmbit, sinó més aviat la capacitat de preparar-se uns temaris i la seva disponibilitat de temps.
Reitero, la diferència entre el sector privat i el sector públic és que al sector públic el meu cap no és un empresari, sinó un polític o un gestor. I tots sabem que amnb determinades circumstàncies, els polítics no tindrien cap problema fent fora 1.000 persones i posar-ne 1.000 més... però amb carnet. Això és el que passa als serveis civils de carrera més debilitats.
En el tema salaris, lògicament estic d'acord. Sóc temporal i no seré jo qui exigeixi augments salarials ara.
En resum, calen reformes que permetin una gestió eficaç, incorporar avaluació de productivitat, però també més reconeixement. Hi ha gent que treballa molt, que dóna un valor incalculable a l'administració i no rep el reconeixement professional que rebria a la privada. Però en això també he dir que, el sector públic està obert a tothom. Qui vulgui pot intentar-ho. Pot entrar com jo, via laboral-interina, o pot entrar via oposició... o via política de confiança.
Publica un comentari
Publica un comentari