Vida quotidiana

Sembla ser que la darrera moda de la nit barcelonina és sopar en restaurants "clandestins",  ubicats en pisos particulars o a la part del darrera de botigues. Un dels més populars, i potser també el pioner, és el Speakeasy, situat als sòtans del Dry Martini i que va fer-se famós pel sopar-trobada que van fer Joan Laporta i Sandro Rosell abans de distanciar-se definitivament. En els darrers temps també s'ha fet famosa la Bugaderia Dontell, la qual ha rebut l'atenció de diversos mitjans de comunicació.

Diuen que la gràcia d'aquests llocs està en gaudir d'una certa exclusivitat, o anar a un lloc completament diferent de l'oferta de restauració actual. La cosa són en principi bé. Però a mi m'apareix un dubte: estan registrats aquests establiments com a restaurants? Perquè una cosa és crear un espai diferent i una altra ben diferent saltar-se la normativa. Evidentment aquests establiments no poden associar-se a un restaurant convencional, i per tant haurien d'estar eximits d'algunes de les obligacions que sí s'imposen als de tota la vida. Però això no legitima a donar carta blanca i a un campi qui pugui. Què passarà si en algun d'aquests establiments es produeix una intoxicació alimentària?  Què en pensen els veïns de l'escala de veure com entren i surten del portal cada dia gent desconeguda? Estan garantits els drets del consumidor? Paguen els seus impostos?

Ara potser fan molta gràcia, però els apartaments turístics també feien gràcia en els seus inicis....