Avui ha estat el darrer dia d'operació dels Cinemes Rambla. Situats al bell mig de l'Hospitalet, constituïen un punt de referència d'una ciutat on els referents no sovintegen i les comparacions amb la veïna Barcelona massa cops inevitables. Feia mig segle que funcionaven i des de meitat dels noranta mantenien una interessant proposta de cineclub en versió original un dia a la setmana. El tancament dels cinemes era inevitable: cada cop hi anava menys gent i ja feia anys que havia entrat en pèrdues. Davant d'aquest panoraman, la llaminera possibilitat de fer-hi pisos o posar-hi un Zara.
A diferència d'altres tancaments, alguns dels quals han passat força desapercebuts, en aquest cas hi ha hagut una notable reacció ciutadana, canalitzada mitjançant una pàgina web i una plataforma al Facebook. I no n'hi ha per menys. Si algú de l'Hospitalet o voltants vol anar al cinema, ho haurà de fer en un dels dos complexos que resten oberts situats en centres comercials. Més o menys el que ha passat a moltes poblacions del nostre entorn, fruit d'una planificació urbanística "a la americana" en un entorn socioeconòmic que res té a veure amb els suburbs de l'altra banda de l'Atlàntic.
Tenen futur els Rambla? Amb el model de negoci actual, rotundament no. I dubto que puguin ser la versió del Verdi a l'Hospitalet. El que potser sí que s'hauria pogut fer és ubicar-hi la Filmoteca de Catalunya, en comptes de posar-se a construir una de nova. Així (1) es dóna ús a un local que interessa mantenir i (2) s'ubica una infraestructura cultural de primer nivell fora de la ciutat de Barcelona. Personalment m'estimo més això que no pas la solució de Sant Boi, consistent en què l'ajuntament de la localitat dediqui 5 milions d'euros a fer cinemes, per molt "a la Verdi" que siguin.
2 comentaris:
David,
entenc la reflexió, però... realment tenen sentit els cinemes urbans en llocs no cèntrics ? Una cosa es que sobrevisquin els que ja estan com bonament poguin, però... d'aquí a lluitar pel seu manteniment...
Els cinemes als centres comercials no són clarament una opció idònia, però tenen toda una lògica de costos que no sé si existeix per a locals que poden ser objecte de botigues, etc. (i, per tant, més rendiment que l'actual model de negoci dels cinemes).
Daniel,
Molt bona reflexió. Personalment crec que en aquest tema no hi ha hagut una bona política estratègica per part de les empreses distribuidores. És cert que posar el cinema a un polígon pot ser més econòmic que tenir-lo al centre, però... això ho acceptarà el públic? El model de multisales als suburbis funciona als Estats Units, ja que als suburbis és on viuen les classes mitjanes-altes. Però a casa nostra la immensa majoria de centres comercials estan en zones de classe mitjana-baixa, i per tant, molt més sensibles a factors com canvis de renda o canvis de preu. No deixa de ser indicatiu que algunes d'aquestes multisales estiguin tancant, tot i ser relativament noves i teòricament haver d'afrontar menors costos d'explotació que una sala cèntrica.
Publica un comentari
Publica un comentari