Vida quotidiana

 Aquest és any de canvis a venerables institucions de la societat civil catalana. A més de les eleccions al FCB Barcelona, s'ha produït el procés electoral a les cambres de comerç (amb la irrupció d'unes candidatures renovadores sota el paraigües d'Implicat). I també sembla que hi ha eleccions al Racc Automòbil Clu, anteriorment anomenat Reial Automòbil Club de Catalunya.

I dic que sembla que hi ha eleccions perquè, malgrat fer gairebé 15 anys que sóc soci, mai he rebut cap tipus d'informació sobre quan se celebren les assemblees, quins temes es tracten, o una memòria amb els comptes del club. I ja no parlem de drets tan bàsics com el de poder assistir a una assemblea i, eventualment poder presentar una candidatura als òrgans de govern del club.  De fet, em penso que ni tan sols tinc accés a una cosa tan bàsica com els estatuts del club esportiu (així està oficialment catalogat) que em cobra religiosament una quota.

A més, l'assemblea d'aquest any té una importància especial. Segons publica  Expansión  el Racc deixarà de ser un club esportiu a finals d'abril per passar a ser una assocació, amb els consegüents efectes jurídics que comporta aquesta mesura.

És curiós que s'hagin dedicat muntanyes de paper i gigabytes a parlar sobre els defectes democràtics de la  gestió del FC Barcelona o de les cambres de comerç i que ningú obri la boca per parlar de la manca de transparència d'una organització que té més d'un milió de socis, que mou facturacions de centenars de milions d'euros, i que no té cap recança a parlar en nom de la "societat civil", fins i tot en temes que no li són de la seva directa incumbència. Probablement molts de nosaltres desitjaríem un FC Barcelona amb una junta directiva que no semblés del Dragon-Khan o unes cambres de comerç amb més dones i gent jove en els seus òrgans de govern. Però en tots dos casos em consta de què els associats (voluntaris en el primer cas, forçosos en el segon) estan informats de manera activa o passiva de la celebració d'assemblees i de la marxa de les organitzacions. Prova d'això és que hi ha hagut la possibilitat de presentar candidatures alternatives.El Racc, en canvi, ni tan sols ofereix aquesta informació a la pàgina web o a la seva revista corporativa (algú hi ha vist allà algun cop que s'hagi parlat d'una assemblea?).

Si els mandamassos del Racc volen gestionar-lo com si fos la seva empresa, que siguin valents i proposin la seva privatització. El que no pot ser és que s'estigui competint al mercat amb empreses privades sota el paraigües de club esportiu, amb els beneficis que aquesta figura comporta. És més, a la vista del que ha passat amb en Fèlix Millet, expert en aquestes tejemanejes, jo em curaria en salut.