Vida quotidiana

Quan es faci balanç del Tripartit II la Conselleria d'Educació apareixerà com una de les que globalment ha fet una millor feina. Algunes decisions, com les de situar les vacances al mes de febrer o la progressiva desaparició dels batxillerats nocturns, són més que discutibles, però cal reconèixer que s'han mullat molt més que anteriors consellers. I tothom sap que mullar-se és condició necessària, tot i que no suficient, per poder assolir l'èxit.

Una de les darreres decisions de la Conselleria ha estat la reorganització dels estudis mitjans postobligatoris, és a dir del batxillerat i els cicles formatius. La intenció dels responsables d'educació és intentar centralitzar-los, amb l'objectiu d'oferir una oferta més completa per a l'estudiant. També hi ha evidentment la voluntat d'optimitzar recursos, especialment en aquells centres que tenen una demanda inferior a la que seria aconsellable. Aquest fet ha provocat la proposta de tancament del batxillerat a una desena de centres, alguns d'ells situats al primer cinturó metropolità.

Com no podia ser d'altra manera, l'anunci de supressió ha mobilitzat als estaments directament afectats. El cas més paradigmàtic ha estat a Montcada i Reixac, on la mobilització per salvat el batxillerat a l'IES La Ribera ha involucrat fins i tot a l'alcalde (socialista, per més senyes), el qual s'hi manifestà en contra en el seu bloc.

Entenent molt bé els motius, més o menys sentimentals que pot tenir molta gent, cal tenir en compte algunes coses:

1.- Estem parlant de tancar línies d'educació postobligatòria, la qual es pot cursar a d'altres centres de la població. Cap població es queda sense batxillerat, només caldrà caminar una mica més.

2.- No estem parlant de nens de 8 o 10 anys, sinó de nois i noies de 16, 17 o 18 anys. És a dir, persones que no tenen cap problema en desplaçar-se quilòmetres cada dissabte per anar a la discoteca, o persones que d'aquí quatre dies hauran d'agafar el tren per anar a la universitat o a la feina.

3.- Pedagògicament és molt millor que un estudiant tingui el màxim ventall d'optatives, començant pels idiomes i seguint per les optatives de modalitat, a no que hi hagi la mateixa oferta per a tothom.

4.- Si jo fos l'alcalde de Montcada (o de qualsevol municipi que es trobi amb una situació similar), preferiria que es reforcessin els cicles formatius, o pel batxillerat nocturn, a lluitar per una línia deficitària de batxillerat. El futur passa per la FP i el batxillerat anirà prenent embranzida, en línia amb el que passa als principals països desenvolupats. I aquesta tendència general encara es farà més palesa a municipis com molts dels afectats.

El minifundisme a l'hora de fer infraestructures (el qual per cert no és exclusiu només d'aquest àmbit, sinó de molts altres) té un important cost monetari. Probablement hem viscut dues o tres dècades en les quals ens hem pogut permetre segons quins luxes, però entrem en un període on caldrà mirar fins al darrer cèntim i prioritzar. I això és el que han fet els responsables educatius, agradi més o menys.