Vida quotidiana

Aquest divendres els treballadors d'Acesa i Aucat han iniciat una sèrie d'aturades parcials per demanar millores en el conveni. Res de diferent al que passa a moltes empreses, si no fos perquè en els moments actuals es fa difícil pensar que algú vulgui fer vaga. No han de témer gran cosa, però:  el negoci segueix rutllant gràcies a un mercat captiu. A més, i com a mesura de força, han decidit convocar-les aprofitant la Setmana Santa, que és el moment de l'any més crític per alguns dels trams d'autopista que exploten aquestes concessionàries. Per evitar problemes, la concessionària s'ha vist obligada a aixecar les barreres, malgrat el Departament de Treball havia posat uns serveis mínims del 50%

El que ja no és tan habitual és que el passat dijous en Jordi Basté els dediqués l'editorial, i a l'endemà en Manuel Fuentes fes el mateix, tots dos en un to molt crític amb els vaguistes. Mai abans els havia escoltat criticant una vaga, i això que n'hem tingut una bona col·lecció, especialment al transport públic.  Perquè pel meu sistema de valoració,  és molt més greu una vaga d'autobusos en dia feiner que no pas una vaga de les escurabutxaques, per molt dia punta que sigui. Entre altres coses perquè en el primer cas es tracta d'una vaga contra la mobilitat obligada per motius de feina i d'estudis, i que a més sol afectar als esglaons més febles de la nostra societat. En canvi, una vaga d'autopisteros únicament ens pot fer alterar l'hora d'un desplaçament d'oci i que, en el pitjor dels casos, podem fer per una carretera convencional.

Per cert senyors Basté i Fuentes. No s'amoinin. Gràcies a la vaga s'ha aconseguit que desapareguin les cròniques cues miriamètriques per accedir al peatge de la Roca que indefectiblement cada cap de setmana de bon temps atrapen a milers d'automobilistes. Una demostració més de que l'actual sistema de peatges d'unes infraestructures hiperamortitzades és una rèmora per a la competitivitat i el benestar.