Havia passat molts cops per davant i mai hi havia entrat. Me n'havien parlat força bé, però mai hi havia menjat. Setmanes enrere, coincidint amb l'inici de l'any vaig tenir ocasió d'anar a la Taverna Can Margarit.
El restaurant es troba al barri del Poble Sec, i és un dels restaurants veterans de la zona, ja que data del 1974. Ocupa un ampli local que, segons un dels cambrers, havien estat les cotxeres i estable d'una casa pairal. Em penso que algú ha fet volar massa la imaginació, ja que en aquella zona no hi havia activitat agrícola. L'única cosa que podia haver existit en aquell local era (1) un lloc per desar cotxes de cavalls; (2) una vaqueria (n'hi havia força a la zona) o (3) una bodega. Probablement el bloc que millor coneix el Poble Sec ens pugui donar algun cop de mà per resoldre aquest petit misteri.
Independentment dels seus orígens, el local està decorat en un estil força habitual en els restaurants de cuina "catalana" dels setanta, entesa aquesta com amanides, escalivades, butifarra amb mongetes i carn a la brasa, amb vasito o postres de músic per postres. Unes bótes donen la benvinguda al visitant, i la cas els convida a prendre un got de vi de la bóta. Jo vaig optar per un Gandesa dolç força bo. Després d'aquesta primera experiència es passa a l'interior, on hi ha les taules.
La carta és força limitada, però cal reconéixer que s'aparta lleugerament de l'ortodòxia d'aquests tipus de restaurants. El plat estrella és un conill fet amb alls, cebes i romaní,, totalment recomanable. Les postres, com és d'esperar en aquests locals, són força pobres. Únicament compten amb un púding (això sí, en diverses varietats) i peres al vi (quan és temporada), si un no vol recórrer al tradicional vasito o llimona gelada de La Menorquina.
Dues curiositats: en aquell local no se serveixen Coca-Coles ni cafès, per decisió expressa del propietari. Aquests propietaris amb caràcter sembla ser que abunden a la zona, ja que a pocs carrers hi ha una altra venerable local anomenat La Tomaquera amb un propietari de perfil similar.
Local totalment recomanable per anar en grups més o menys grans a preus reduïts (màxim 20 euros per persona) i lluny de la massificació dels locals prefabricats del centre.
Postdata: L'Àlex Gutiérrez va fer també una ressenya d'aquest restaurant l'octubre passat.
3 comentaris:
S'hi menja bé i bé de preu, si no es busca glamour en la decoració.
El servei és peculiar, una mica sobrat i amb un sentit de l'humor curiós que fan recaure sobre la clientela. L'ultim cop que hi vaig anar podies triar carxofa com a guarnició, i a una de les comensals que anaven amb mi el cambrer va dir-li "Se'm ha acabat, com no et fregim la teva....". La segona part de la frase era, com a mínim, innecessària....
Coincideixo en l'apreciació sobre l'"humor" dels cambrers, que deixa una mica que desitjar.
Independentment de com cuinin les carxofes, aquest tipus de restaurants són per treure el ventre de pena.
M'agrada tastar novetats culinàries, però sempre ve de gust el plat casolà a taula.
M'agrada això del veto a les begudes carbòniques... però malauradament les postres als nostres restaurants queden coixes davant la voluptuositat italianes, alemanyes o franceses... Això sí, la crema catalana ben cremada amb el seu canó de canyella que no me la toquin!
Restaurant apuntat a l'agenda.
Publica un comentari
Publica un comentari