Vida quotidiana

La "peineta" d'Aznar acabarà sent amb tota probabilitat una de les imatges del 2010. La veritat fa una mica de mal d'ulls veure a un expresident de govern contestar d'aquesta manera a aquells qui no li riuen les gràcies. Un esperaria que un polític tingués més cintura per fer front a les crítiques, per molt desagradables que aquestes siguin. També és cert, però, que les persones que es congregaren a "rebre'l" no anaven precisament en so de pau ni van mantenir la legítima crítica o protesta dins dels límits que imposa l'educació se suposa haurien de mantenir.

En el fons de tot això hi ha dos problemes. El primer, la recorrència a utilitzar la universitat per anar a donar mítings de franc, emparant-se en la suposada llibertat d'expressió. A mi em sembla perfecte, i desitjable, que els polítics s'acostin a la universitat, però les regles de joc les ha de marcar la universitat, no el partit polític de torn. A la pràctica però, el que veiem som reunions on impera el dogmatisme i on la més inofensiva de les crítiques pot acabar amb un bullying per part de la resta de l'auditori. En altres paraules, reunions d'intolerants.

El segon és que les universitats s'han convertit en el feu de grups radicals que, emparant-se també en el seu caràcter de pública creuen que allà tot s'hi val. No pot ser que en una universitat surti gratis destrossar mobiliari, agredir a professors que no volen fer vaga o fins i tot fer pintades donant suport a actituds i activitats que fan molt mal a la vista.

La solució és senzilla. En el primer cas, si volen fer mítings per a la seva audiència a la universitat, que els facin però pagant el preceptiu lloguer de la sala, tal i com els passa a la resta de mortals que volen fer un ús dels espais universitaris fora de l'àmbit estrictament docent i acadèmic. En el segon cas, començar a tallar l'oxigen a aquests grupuscles, començant per les subvencions que, per deficiències de disseny institucional, la universitat els ha d'acabar donant. Afortunadament, i després de molts anys de mirar a una altra banda, ja hi ha hagut universitats que han començat a treballar en aquesta direcció, com és el cas de la UAB o la UPF.