Vida quotidiana

El Centre D'Art Santa Mònica ha dedicat una exposició a Quim Monzó.  Joaquim Monzó Gómez (Barcelona, 1952) és probablement el principal artista viu que tenim a casa nostra. Tot i que la majoria de nosaltres el coneixem únicament pel seu vessant literari, el cert és que en els seus orígens la seva orientació era el dibuix i el disseny, al qual s'hi va dedicar fins que es concentrà en la literatura a finals dels setanta. De fet el disseny de Carburos Metálicos és una variació d'un disseny seu.

Malgrat encara no hagi arribat als seixanta, en Monzó porta molta mili a sobre. De fet, l'exposició evidencia un Monzó diferent al "Monzó de La Vanguardia" que coneixem actualment: el Monzó iconoclasta i ramblero dels setanta, o el Monzó gintoniquero dels vuitanta. Probablement aquestes van ser les dues dècades de plenitud de l'artista i on es concentra el gruix de la seva producció (o com a mínim, la que genera un major interès).

A més de presentar a un Monzó diferent (o al que ja havíem oblidat), l'exposició també retrata una Barcelona cultural ja inexistent, i que cronològicament va prendre el relleu de la gauche divine (de la qual en parlàvem no fa massa dies). La Barcelona cultural del Zeleste i la Rambla, i la Barcelona del disseny i dels yuppies filosocialistes (sector Maragall) dels vuitanta. Cal destacar el muntatge que s'ha fet recreant un bar musical de l'època i del qual comencen a quedar-ne pocs exemplars.

L'exposició també dedica un espai al Monzó mediàtic, el del Persones Humanes, probablement l'espai que el consagrà definitivament dins del gran públic. Malauradament li dedica poc espai al Monzó radiofònic, potser tant o més important que el televisiu, i on per cert ha tingut una presència gairebé ininterrompuda durant més d'un quart de segle.

L'exposició es pot visitar en una mitja hora. Si se us queda curta, sempre teniu l'opció de comprar-vos el llibre de l'exposició.

P.D: S'ha penjat a Flickr una galeria d'imatges de la inauguració de l'exposició. Una bona iniciativa, que contrasta amb els milers de fotos d'inauguracions i actes similars que queden amagades en arxius.