Vida quotidiana

Avui ha tingut lloc a Manresa el "Ioga per Umbele", una classe de ioga els beneficis de la qual es destinaven als projectes de la Fundació Umbele. Més d'una vintenta de persones s'han aplegat a les instal·lacions del Gimbe , que han cedit les instal·lacions per aquesta finalitat, per iniciar-se en la pràctica d'aquesta disciplina.

Probablement aquesta és l'activitat més 2.0 que he vist en els darrers temps, ara que tant s'usa (i abusa) d'aquest terme. Un grup de persones decideixen donar diners per una bona causa, i ho fan mitjançant una activitat més o menys lúdica, la qual és possible perquè (1) un gimnàs posa les instal·lacions; (2) els participants contribueixen amb una quantitat monetària una mica per sobre a la que pagarien per una classe; i (3) la professora renuncia als seus honoraris. Una relació win-win de manual, i que a més, ha aparegut espontàniament.

Un parell de pinzellades de la sessió de ioga. La primera és que ha durat gairebé tres hores.  La segona, la professora, l'Anna Karina, una professional del món de l'economia que s'inicià no fa massa anys en el ioga gairebé per casualitat. Actualment fa comptades classes de ioga, però vaticino que si un dia vol dedicar-s'hi professionalment, tindrà força èxit.



Acabada la sessió s'ha passat al vessant més lúdic de la trobada: un dinar a Cal Spaghetti, un local que ni pel nom ni per l'aspecte de l'entrada convidaria a anar-hi. Però com en moltes altres coses les aparences poden enganyar. El restaurant ofereix un menú de cap de setmana a 20 euros consistent en mitja dotzena llarga de primers i segons. Presentació impecable, tot i que potser una mica curta de contingut, i una certa originalitat  l'hora de realitzar els plats. A destacar el cafè amb gel. És el primer lloc on te'l serveixen amb glaçons fets... de cafè.

La curiositat: Manresa dóna nom a un conegut restaurant californià.