Segons informa la web de la UPF, l'anomenat projecte "UPF Alumni" compta ja amb 500 persones inscrites. "UPF Alumni" té com a objectiu es crear una xarxa d'interconnexió entre les persones que hagin tingut un vincle amb la comunitat universitària de la UPF.
Tot això seria una tasca molt encomiable si no fos perquè des de fa quinze anys existeix una
associació d'antics alumnes a la universitat, amb la qual no només no s'ha comptat, sinó que s'ha marginat completament. I tot això malgrat la bona disposicó a cooperar i cercar sinèrgies o el fet de què cada any l'AAAUPF hagi fet aportacions monetàries per a l'increment del fons de la Biblioteca de la UPF.
L'argument de l'equip que mana a la universitat és que la universitat està en el seu dret de dur una política d'alumni, agradi o no agradi. Podria semblar correcte, però s'obliden d'algunes coses:
1.- Els alumni no són membres de la comunitat universitària, però sí un grup d'interès al qual li interessa que la universitat marxi bé. Per aquest motiu la LUC preveu que un exalumne ocupi un lloc al Consell Social de la Universitat, de la mateixa manera que preveu que les organitzacions patronals o els sindicats tinguin veu pròpia. No només és la universitat qui té alguna cosa a dir sobre els alumni, sinó els alumni els qui tenen quelcom a dir sobre la universitat.
2.- Encara amb més raó els alumni són un grup d'interès en qualsevol plantejament que es faci relatiu a aquest col·lectiu, i per tant tenen el dret a poder participar en totes aquelles decisions que afecten a la universitat, de la mateixa manera que les decisions que afecten a la comunitat universitària es prenen de manera col·legiada en òrgans on hi ha estudiants, PAS i PDI. Actualment el programa alumni és gestionat per la Fundació UPF, òrgan on els alumni no hi tenen cap tipus de representació.
3.- Els Estatuts de 1993 instaven a la universitat a promoure una associació d'antics alumnes oberta a tothom, i per descomptat regida per principis democràtics. Aquest mandat va cristalitzar l'any 1995 en la constitució de l'AAAUPF, la qual va signar poc temps després un conveni amb la universitat, encara vigent.
4.- Malgrat el suposat interès estratègic, l''"UPF Alumni" no ha passat pel Consell de Govern de la Universitat, ni em consta que hagi passat pel Consell Social, els dos òrgans que sobre el paper fixen l'estratègia de la universitat.
Article 79 Associació d'Antics Alumnes
79.1. Per tal de mantenir la vinculació entre la Universitat i els seus titulats, la Universitat propicia l'actuació de l'Associació d'Antics Alumnes, que actua com a òrgan de relació de la Universitat amb aquest col·lectiu i articula la seva participació en la vida de la Universitat.
79.2. També pot promoure altres àmbits de relació amb persones o entitats amb especial vinculació amb la Universitat.
79.3. Si escau, el rector o rectora pot crear, d'acord amb el Consell Social, un consell format per aquestes persones i entitats com a òrgan de participació conjunta d'aquests col·lectius en la vida de la Universitat
6.- En un context de crisi econòmica aguda i de restricció pressupostària, potser fóra bo que s'expliqués per què es crea una nova estructura, quan ja hi ha un òrgan de relació amb els alumni operant, que aquest any s'endurà prop de 60.000 euros de la Fundació UPF. O per què es van regalant portàtils per l'obtenció d'unes dades que hauria de tenir la universitat.
7.- Independentment de tot això, no crec que fer fora de males maneres a un grup de persones que durant molts anys hi han col·laborat desinteressadament sigui la millor targeta de visita d'una universitat pública, democràtica i finançada pels contribuents, perquè la universitat pensa que no en pot treure cap profit.
Malauradament aquesta manera de procedir ben poc democràtica i allunyada dels valors que haurien de regir una universitat pública de qualitat, va fent forat per l'absència total dels checks-and-balances. Probablement d'aquí uns anys tothom lamentarà de què en un moment determinat unes persones dinamitessin la feina de molts anys per interessos personals o per fer callar veus que podien ser incòmodes. Del que jo em lamento és que a data d'avui ningú faci res per poder evitar aquest mobbing institucionalitzat.
P.S.: Felicitats a la Sandra López, qui aliena a tot aquest enrenou, ha tingut la sort de guanyar un portàtil.
