L'altre dia vaig mantenir un interessant debat amb en José Antonio Donaire arrel d'una entrada en la que defensava la política del Govern de la Generalitat en relació a la limitació de velocitat als accessos a Barcelona. En una entrada força treballada intentava justificar les raons per les quals aquesta era la mesura correcta. Després d'un comentari meu en el qual li vaig indicar alguns dubtes raonables sobre l'efectivitat i oportunitat de la mesura, va publicar una àmplia contrarrèplica.
- Mite número 1: la mesura dels 80 km/h redueix la contaminació.
- Realitat: no hi ha evidències de què la mesura dels 80 km/h ceteris paribus (com dirien els economistes) hagi reduït la contaminació de manera significativa.
El mite número 1 parteix d'una evidència empírica: els nivells de contaminants a l'àrea de Barcelona estan per sobre del que seria desitjable, i que més de la meitat de la contaminació de l'àrea de Barcelona és deguda als mitjans de locomoció emprats, és a dir, automòbils, camions i autobusos.
El problema apareix quan s'intenta vincular aquesta realitat amb el fet de què anant a 100km/h el nivell de contaminació atmosfèrica que es genera és significativament superior que anant a 80 km/h. Fins a data d'avui no he vist cap estudi que ofereixi les emissions d'un vehicle "tipus" amb la velocitat que genera. Un segon factor distorsionador són les congestions: molt probablement siguin les congestions i no anar a 100 km/h les qui generin un volum significatiu de contaminació.
L'evidència empírica dels efectes de mesures similars en altres ciutats tampoc és molt clara: alguns estudis apunten millores en la qualitat de l'aire, però d'altres no aprecien canvis dignes de ser esmentats. L'anàlisi a més es dificulta perquè els estudis fan referència a casos molt dispars: des d'anàlisis dels efectes de la introducció de peatges urbans (cas de Londres o d'Estocolm), fins als efectes de la introducció de limitacions de velocitat a trams concrets de carretera (el cas d'Holanda). En conclusió, tots aquests estudis ens poden donar algunes pistes, però en qualsevol cas ofereixen conclusions clares i inequívoques al voltant d'aquesta mesura.
En qualsevol cas, i després d'un any d'aplicació la principal evidència empírica prové del propi cas. I quina és aquesta evidència empírica? De moment
l'únic estudi al respecte fou realitzat pel professor José María Baldasano i apuntava a una reducció mitjana d'entre un 3 i un 4% en els nivells de polució.
Però aquest estudi té un seriós defecte: no té en compte variacions de l'activitat econòmica. I aquest és une efecte a tenir molt en compte en un any en què la producció a Catalunya s'ha desplomat (
ha caigut un 20% respecte del 2007), el que no només té efectes sobre sobre l'activitat industrial en sí, sino també en el trànsit de mercaderies (per terra, mar i aire). Com tampoc té en compte aquest estudi (o almenys no em consta a mi) l'impacte que ha tingut sobre el medi ambient l'obertura de la línia d'alta velocitat i el desplaçament d'una part significativa de passatgers pel pont aeri a l'alta velocitat.
Mite número 2: la mesura dels 80 km/h redueix la sinistrabilitat.
Realitat: les dades de sinistralitat viària del 2008 no permeten derivar tal conclusió.
Des del Servei Català del Trànsit s'ha volgut justificar la implantació indiscriminada de la velocitat màxima a 80km/h per tal de reduir la sinistrabilitat. Però aquesta reducció de sinistrabilitat
es dóna també al conjunt de Catalunya, i ja es ve donant durant els darrers anys. A la demarcació de Barcelona, en canvi, la sinistrabilitat amb resultat de mort no només no va disminuir,
sinó que va augmentar (un 4,7%). De fet, el nombre de morts a les vies ràpides del Baix Llobregat on s'ha aplicat la mesura no s'ha reduït , i el nombre de ferits greus s'ha reduït a la mateixa taxa (23%) que al conjunt de Catalunya, tot i que ambdues xifres no poden considerar-se suficientment representatives pel petit nombre d'incidències ( 1 mort i 7 ferits greus).
A més, aquest argument té difícil justificació. Si és veritat que la reducció de velocitat genera millores, per què no s'implanta a totes les carreteres i autopistes de Catalunya? I com és possible que autopistes i autovies teòricament preparades per anar a 120km/h no ofereixin prou seguretat? La veritat, jo aconsellaria als responsables d'Interior de no anar per aquest camí, ja que encara prendran mal als jutjats...
Fins aquí la primera part d'aquesta entrada. A la segona part parlarem del "mite dels 90 segons" i del "mite de fer pedagogia".
tarda abans al rector), la universitat li va comunicar que no calia que tornés, 
