Ho heu llegit bé. Quan jo vaig néixer (ja fa massa anys) es podia anar a 150 km/h per l'autopista, ja que en aquells moments no existien límits de velocitat. Bé, no existien massa autopistes (la del sud arribava fins al Vendrell i la del nord fins a Mataró o Girona), el trànsit no era massa abundant (eren cares en comparació als preus actuals), i tampoc hi havia massa cotxes que poguessin anar a 130 o 150km/h de manera sostinguda sense que el motor acabés cremat.

Según los estudios realizados por Tráfico, el consumo de gasolina de los vehículos en autopista a 120 kilómetros por hora es sensiblemente igual al que se produce circulando a cien, y siempre muy inferior al que se precisa en carretera para rodar a dicha velocidad. Al mismo tiempo, la peligrosidad no aumenta nada al incrementar esa velocidad en veinte kilómetros por hora, por lo que la seguridad vial no se ve afectada. Si, según los estudios oficiales, la velocidad ideal de cara a la seguridad vial en las carreteras generales oscila alrededor de los noventa o cien kilómetros por hora, en autopista dicha velocidad ideal se sitúa alrededor de los 120.Finalment, l'any 1981 es va augmentar el límit fins als 120 km/h a autopistes. I amb els 120km/h ens hem quedat fins a data d'avui, encara que els cotxes del 2009 no tinguin res a veure, ni en potència ni en mesures de seguretat.

- Mite número 3: La reducció de la velocitat només afegeix 90 segons al desplaçament.
- Realitat: Alguns col·lectius poden perdre entre 30 i 45 minuts al dia per la nova normativa.
- Mite número 4: La mesura de reduir la velocitat és una eina per fer pedagogia de la mobilitat sostenible.
- Realitat: les normes absurdes acaben generant rebuig i poden acabar fent pedagogia de tot el contrari del que es pretén.

Déu n'hi do amb la temporadeta que duem, meteorològicament parlant. Després de la llevantada de Sant Esteve, i de la nevada de Reis, ara ens ha tocat patir un temporal de vent que malauradament s'ha cobrat set víctimes.
Quatre exemples que li han passat a un familiar proper en poques setmanes:
- Trucada a un paleta per fer unes petites obres de millora a l'exterior d'una casa. Convenen de veure's un diumenge a les 11 del matí per mostrar-li el que caldria fer i que pugui preparar un pressupost. Encara l'està esperant.
- Un fuster ha de canviar unes portes. El fuster arriba el dilluns amb les portes. S'havia equivocat amb una d'elles i ha de tornar a fer una comanda. El divendres a darrera hora de la tarda encara no havia començat la feina.
- Un lampista és cridat per fer una petita millora relacionada amb la instal·lació elèctrica d'una làmpada. Apareix un dimecres i a mitja feina se'n va. Davant la seva incompareixència, se'l truca el divendres. Respon que està engripat i que ja tornarà dilluns al matí.
- Es rep una carta de l'Associació de Celíacs amb uns vals de descompte per a l'adquisició de torrons nets de glúten. El problema és que la carta es rep el 20 de gener, quatre setmanes després del Nadal.
L'altre dia vaig mantenir un interessant debat amb en José Antonio Donaire arrel d'una entrada en la que defensava la política del Govern de la Generalitat en relació a la limitació de velocitat als accessos a Barcelona. En una entrada força treballada intentava justificar les raons per les quals aquesta era la mesura correcta. Després d'un comentari meu en el qual li vaig indicar alguns dubtes raonables sobre l'efectivitat i oportunitat de la mesura, va publicar una àmplia contrarrèplica.
- Mite número 1: la mesura dels 80 km/h redueix la contaminació.
- Realitat: no hi ha evidències de què la mesura dels 80 km/h ceteris paribus (com dirien els economistes) hagi reduït la contaminació de manera significativa.
Pensava que ja no existien. Però l'altre dia mentre anava per Mariano Cubí, vaig topar-me amb un anunci on una coneguda ferreteria de la zona anunciava la venda de bombetes de 125 V. Estaran buidant el magatzem com a pas previ a la liquidació total? La veritat és que d'aquí pocs anys, aquestes bombetes seran venerables peces de museu altament cotitzades.


Una de les imatges més belles de l'hivern al Vallès és poder veure el cim del Montseny cobert d'una capa de neu. Aquest any hem tingut la sort de què la nevada ha estat generosa i a més d'afectar al Turó de l'Home, ha arribat fins i tot a la zona de La Calma (a la part esquerra). Quina diferència amb la imatge del Sui de fa un parell de mesos!
La foto fou presa el dimarts 13 al Campus de la UAB.
Avui fa 10 anys, un radiant matí de dijous, el llavors presidente del gobierno José María Aznar va decidir que era un bon dia per anar a visitar un centre de recerca a Barcelona. El problema és que el centre de recerca, corresponent al CSIC, estava situat dins del perímetre de la Universitat Autònoma. I com era de preveure, la visita va acabar en un ball de bastons (mai millor dit), amb la policia repartint llenya a tort i dret, entre ells al responsable de protocol de la universitat. Una actuació molt criticada i que fins i tot va motivar la reprovació del TSJC.
tarda abans al rector), la universitat li va comunicar que no calia que tornés, declarant-lo persona non grata, ex aquo amb la llavors delegada del govern García-Valdecasas. La declaració de persona non-grata acordada per una majoria del Claustre fou àmpliament celebrada per professorat, personal i PAS. També fou celebrada amb una important concentració a la Plaça Cívica, la més gran que es recordava en anys i que només seria superada per les mobilitzacions contra Iraq.
Aquesta accidentada visita va tenir una altra derivada. En aquells moments s'estava treballant per construir un sincotró al campus, un projecte que pilotava el catedràtic (i anterior rector) Pasqual. Es va témer que els incidents impedissin que el projecte arribés a bon terme, i de fet el projecte va estar vetat una bona temporada. No fou fins a l'any 2002 que s'aprovà el projecte constructiu, però a condició de què no es fes al campus.| De Vida quotidiana |
Malgrat haver-me afeccionat a les pel·lícules de Woody Allen ja fa força anys, darrerament el meu interès pel director ha anat decaient. De fet, encara no he vist la famosa "Vicky Cristina Barcelona", que tot just fa un parell de dies va rebre un Globus d'Or.
Precisament el Globus d'Or ha tornat a reobrir una vella pol·lèmica, referida als ajuts dels que va gaudir el director (doctorat honoris causa inclòs) per poder dur a terme la pel·lícula. Des de les institucions patrocinadores (Ajuntament i Generalitat) es va plantejar com una inversió, i ara treuen pit amb els resultats de la pel·lícula, tant a nivell de taquillatge (on ha recollit la respectable xifra de 71 milions de dòlars fins a data d'avui) com pel reconeixement del públic.
El que ja no tinc tant clar és quin és l'efecte positiu sobre la ciutat, ja que al capdavall si es tractava d'una inversió, s'espera que hi hagi hagut un rendiment tangible per aquell qui ha fet la inversió, és a dir, nosaltres. Caldrà veure quin és l'impacte que pugui haver tingut la pel·lícula en el turisme provinent dels Estats Units, per descomptat controlant altres factors (com les variacions en el tipus de canvi o les dades macroeconòmiques). Malauradament penso que aquest estudi mai veurà la llum, ja que queda millor anar dient quatre vaguetats i fent apel·lacions a possibles efectes beneficiosos, tal i com fan els defensors dels 80 km/h quan intenten justificar l'injustificable apel·lant a la reducció tal qual de la sinistralitat.
Entrada anterior: Allenmania (juliol 2007)
Potser fóra bo que la ministra de Fomento (més coneguda com la " antes partía que doblá") donés una repassada un d'aquests caps de setmana d'hivern a la famosa pel·lícula Aeroport, encara que fos als crédits inicials. Potser així es podria donar una idea del que es feia a finals dels seixanta a un aeroport quan hi havia una tempesta de neu.
La curiositat: Aeroport es va filmar a l'aeroport de Minneapolis-Saint Paul.
Per raons diverses he tingut durant aquests darrers mesos una mica de contacte amb El Punt, un diari poc conegut a Barcelona, però que en canvi és tota una institució a les comarques gironines. El Punt és un exemple d'un bon projecte empresarial que cobria un nínxol de mercat (la informació local) i que es va introduir en el moment adequat (ara fa trenta anys quan els mitjans de comunicació van experimentar grans canvis).
| De Vida quotidiana |

Fa tot just un parell d'anys patíem un dels hiverns més càlids que es recorda, d'aquells on fins i tot un no acaba de treure els jerseis de l'armari. La situació no era exclusiva de les nostres latituds, sinó que fou una constant a tot l'hemisferi nord. Casualment per aquelles dates s'estrenava a molts països el documental de l'Al Gore alertant sobre el canvi climàtic, el que va generar un interessant debat i alguns bons propòsits.
Aquest any estem tenint una d'aquelles temporades de fred més importants dels darrers anys, combinades amb uns quants episodis de nevades. La temptació fàcil seria afirmar que el canvi climàtic no existeix pel rigor d'aquest hivern. I de fet ja hi ha qui ho comença a fer...
En qualsevol cas, i fora dels habituals contratemps que suposa una nevada, hem pogut gaudir aquests dies d'uns paisatges ben poc habituals. Aquest any, a més, amb la novetat que suposa veure una nevada 2.0 gràcies a serveis com El meu temps.
L'Ajuntament de Mollet critica la pujada de les tarifes dels peatgesL'alcaldessa de Mollet i diputada del PSC al Parlament, Montserrat Tura, ha qualificat com un "greu error polític i un fet desafortunat" l'increment de les tarifes dels peatges aprovat pel Govern de la Generalitat.Tura considera que decisions d'aquest tipus demostren la necessitat d'augmentar les protestes per acabar amb els peatges, especialment el de l'A-17, situat en el terme municipal de la Llagosta. "No ens agrada mobilitzar-nos, però no se'ns deixa altre remei", ha indicat l'alcaldessa,recordant que durant el mes de febrer cada divendres es portarà a terme una xiulada al peatge de la Llagosta."La Generalitat, en lloc de donar-nos una solució, ens aplica un increment", ha indicat Tura. L'alcaldessa ha recordat que durant el 1999 i el 2000, "curiosament dos anys electorals", no es va portar a terme cap augment de les tarifes.
JOAN BOADA: ""EL GOVERN SE'N RIU DELS CATALANS AMB LA PUJADA DELS PEATGES DE LES AUTOPISTES""El portaveu parlamentari, Joan Boada, subratlla que les comarques de Girona tornen a ser les més perjudicades amb l'increment
El portaveu d’Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) al Parlament, Joan Boada, ha afirmat avui davant la pujada de les tarifes de les autopistes catalanes –entre un 4 i un 7 per cent- que el Govern de la Generalitat “se’n riu dels catalans” i molt especialment dels ciutadans de les comarques de Girona, “que tornen a ser els més perjudicats”.
“El Govern català va congelar l’any passat les tarifes de les autopistes catalanes en un clar gest electoralista (el març se celebraven eleccions generals)”, ha dit Boada. Per al diputat d’IC-V aquest increment “cobreix les rebaixes de l’any passat”.
El dirigent ecosocialista ha subratllat que la pujada d’aquest any és “abusiva” tenint en compte que l’augment del salari interprofessional només ha estat del 2% i que l’Índex de Preus al Consum (IPC) s’ha situat en el 4%.
Boada s’ha mostrat especialment crític amb la pujada del peatge de Maçanet –d’un 9 per cent-, que com en altres anys pateixe l’increment més alt: “Els gironins tornen a ser els catalans que surten més malparats per una pujada brutal dels peatges”.
També llegeixo...
-
-
-
Bastant d’horaFa 7 hores
-
-
-
S’ha acabat la festaFa 1 dia
-
-
-
GhostsFa 3 dies
-
-
-
-
garlicandoilFa 1 setmana
-
#Girona10 , més que màrquetingFa 2 setmanes
-
Nueva moneda alemanaFa 2 setmanes
-
Males collites i defensa del liberalismeFa 3 setmanes
-
L’impacte real de la taxa hoteleraFa 3 setmanes
-
-
D’audiència a comunitatFa 1 mes
-
-
Canvi de direccióFa 4 mesos
-
-
Ens movemFa 6 mesos
-
Radical chicFa 7 mesos
-
-
Canvi d’adreçaFa 1 any
-
Ens traslledem!Fa 2 anys




