Vida quotidiana

El blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)

26/12/2009

VOSCE



Fa cosa de tres lustres un company d'estudis d'origen belga (francòfon per més senyes) em va explicar com miraven les pel·lícules a Brusel·les: en versió original i amb una doble banda de subtítols, en flamenc i en francès. D'aquesta manera s'havia solucionat un potencial problema. Tothom estava ben content de la decisió.

Aquesta iniciativa sembla que ara va camí d'exportar-se a Barcelona. Ahir divendres els cinemes Verdi van estrenar aquesta opció en una de les seves sales, segons ells «per solucionar algunes de les diferents conflictivitats que comporta el nou avantprojecte de llei del cinema català».

La iniciativa tècnicament és impecable. Ofereix a una fracció de consumidors el producte que desitjaven i que ara estava totalment desatès pel mercat (cinema en català) a un cost irrisori (el cost de subtitular és ínfim en comparació amb les despeses de promoció d'una pel·lícula), i a més evitant la gran por dels exhibidors: que una cinta en versió catalana dugués menys gent a la sala que una homònima en castellà.

Ara bé, un es planteja les següents qüestions:
  • Després de tants plans estratègics, memòries, estudis i projectes realitzats pel Departament de Cultura, a ningú se li havia acudit aquesta solució, tremendament econòmica i eficaç i que a més no planteja problemes a les sales d'exhibició?  Si jo, usuari esporàdic de cinemes, sabia que existia aquesta solució i que funcionava, penso que també l'haurien de conèixer els "experts" que deuen haver cobrat per fer informes i dictàmens.
  • Per què els exhibidors han trigat tants anys a oferir una solució que pugui deixar satisfet a tothom, i ho han fet ara que han vist com se'ls poden imposar manu DOGC unes quotes de pantalla? Portem massa temps escoltar a tota aquesta gent lamentar-se de què cada vegada va menys gent a les sales. Però amb les seves polítiques comercials (començant per aquest tema i acabant pels preus) el miracle és que encara els vagi tanta gent

Comentaris del Facebook

5 comentaris:

JRoca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
JRoca ha dit...

Jo sóc dels que no va al cinema si no és en VO i òbviament hi vaig poc doncs hi ha poques sales, sobretot a la meva zona que és Osona. Aquesta mesura amb doble subtitulat no l'acabo de veure clara però parlo sense haver-la "provada", a priori em sembla confús encara que siguin de dos colors diferents.
Jo crec que en el cas català seria més lògic que hi haguessin només subtítols en català si tenim en compte les estadístiques que ens diuen que el grau de coneixement escrit de la llengua catalana és proper al 80% en el "target" d'espectadors habituals al cinema i m'imagino que molt superior en espectadors habituals de sales en VO.
Salut

Daniel ha dit...

Jo tampoc he provat el nou sistema, però no acabo de veure clar que l'espectador pugui "esborrar" mentalment un dels subtítols. Tinc la sensació que els acabaré llegint tots dos (els de castellà i els de català) perquè la tendència automàtica de l'espectador és a llegir tot el text que aparegui en pantalla.

De cara a l'espectador, potser hauria estat millor solució posar la pel.lícula subtitulada en castellà en unes hores i en català en unes altres (tot i que de cara a les sales suposo que això comportaria el risc de reduir el número potencial d'espectadors).

Marcus ha dit...

Hola,

Jo vaig tenir l'oportunitat de veure una pelicula oriental (no recordo si japonesa o coreana) al festival de Sitges en subtítols en català i castellà. I va ser una experiència una mica estranya perque al començament ho llegeixes tot però al final t'acabes acostumant. Com diu l'enllaç del Punt són subtitulats diferents. El que jo vaig veure a Sitges els subtitols anaven fora de la pantalla. Serà qüestió de provar-ho algun dia.

David ha dit...

Suposo que pot sorprendre al principi, però al final t'hi acabes acostumant, de la mateixa manera que a tots ens sorprengué el primer dia que vam veure una pel·li amb subtítols, i ens hi vam acabar acostumant. O com als nostres pares o avis els deuria sorprendre veure una pel·li doblada al català i no al castellà. De fet, el raonament que heu fet servir és el mateix que fan servir alguns que no veuen massa clar el doblatge de les pel·lis al català.

Blog Widget by LinkWithin