Esther Tusquets ha estat una de les grans personalitats del món editorial barcerloní de la segona part del segle XX. Qui durant molts anys fou editora de Lumen, l'editorial que publicava els llibres de Mafalda o els totxos d'Umberto Eco, viu ara retirada de la vida editorial, tot i que esporàdicament escriu algun llibre. Passada la setantena, va publicar fa un parell d'anys un llibre de memòries amb el provocatiu títol de "Habíamos Ganado la guerra", fent referència a la seva pertinença a la classe burgesa franquista de la ciutat.
Fa poques setmanes va sortir el segon volum de les memòries, anomenat "Confesiones de una vieja dama indigna", i que recull totes les seves vivències des de finals dels cinquanta fins a l'etapa actual. Com no podria ser d'altra manera amb una dona amant dels extrems (i capaç de passar en poc temps de ser una activa militant falangista a ser una més o menys significada simpatitzant del PSUC) i ben connectada amb les èlits socials i culturals del moment (formava part de la denominada Gauche Divine), el llibre és una autèntica font d'informació sobre una part de la vida cultural de la ciutat durant l'època que va de finals dels cinquanta a mitjans dels setanta. Al llibre hi apareixen noms força coneguts, com els d'Ana María Matute, Ana i Terenci Moix, Carlos Barral, Camilo José Cela o Gabriel García Márquez, entre d'altres.
A destacar la seva polèmica amb la també escriptora i ex-editora Rosa Regàs, que arribà en el seu dia als tribunals per motius de negocis, així com també la seva versió de l'affaire de la biografia de Pasqual Maragall i que fou fortament censurada. De fet no són els únics que surten malparats al llibre, on la llista de damnificats és llarga. El llibre també dóna la versió personal de les diferents relacions amoroses que l'autora ha mantingut al llarg de la seva vida, citant entre altres al fotògraf Oriol Maspons o el poeta Pere Gimferrer.



2 comentaris:
Sí que era dona d'extrems... de falangista al PSUC...
Ideologies al marge, Esther Tusquets passarà a la història com una de les persones més interessants que han protagonitzat la vida cultural i social barcelonesa de la segona meitat del segle XX. I intueixo que sap molt més del que explica a les seves memòries, el que encara la fa més interessant.
Publica un comentari
Publica un comentari