Tothom que conegui mínimament la Diagonal (o millor dit, el seu tram central) convindrà en que necessita una reforma més o menys urgent. Es tracta d'una via que no acaba convencent a ningú. Els automobilistes la procuren evitar per lenta. Tampoc és una via ideal per al transport públic: els autobusos van molt lents i el grau de congestió és molt alt. Per als ciclistes, és una via de pas obligatori, però els carrils bici són un perill públic. Els vianants no s'hi troben a gust amb una via amb les voreres massa estretes i tota mena d'obstacles. I els comerciants veuen com aquest menor atractiu per al passeig acaba traduint-se en menor facturació.
A aquesta situació de descontentament general se'n suma una altra: la necessitat de perllongar les línies de tramvia, que ara constitueixen dues xarxes desconnectades. Durant força anys hi ha hagut veus a favor i en contra de què la perllongació del tramvia passés pel tram central de la Diagonal. Simplificant, podríem dir que les veus a favor venien de part dels defensors del transport públic, i les contràries, dels grups que defensen als conductors privats.
Dins d'aquest debat se celebrà l'altre dia un debat organitzat pel Racc, i en el que participaren una sèrie d'"experts" en la matèria. Un resum del debat es pot llegir en aquest article de "La Vanguardia". Com a perla del dia, la que va donar el senyor Acebillo: fer tapissos rodants en comptes de posar un tramvia. En general, el to del debat estava clarament esbiaixat cap els detractors de la reforma i poques veus apostaven pel tramvia tal i com l'entenem actualment. I també es notava una certa manca de rigor en els plantejaments, que algun cop semblaven més semblants als d'una tertúlia de casino de poble que no pas de persones enteses en la matèria.
Es pot estar més o menys d'acord amb els detalls concrets de la reforma, però penso que hi ha una sèrie de premisses que hauria de satisfer:
- Dotar de més espai als vianants, que faci que sigui una avinguda agradable per a passejar.
- Fer una via on el transport públic (que no ho oblidem és el que transporta la majoria de ciutadans d'aquella zona) sigui preeminent, fàcil d'usar i ràpid.
- No generar excessius problemes circulatoris per als vehicles privats, especialment a les cruïlles i carrers adjacents.
- Crear carrils-bici que no suposin una molèstia ni a ciclistes, ni a vianants.
- Garantir espais d'estacionament de les motocicletes que no afectin ni als vianants, ni al transport públic.
1 comentaris:
Tots els esborranys de document es basen en els 4 supòsits que consideres. Però la clau, sota el meu punt de vista (n'he parlat 4 cops al meu bloc), és com volem decidir sobre aquesta qüestió. Una posició oberta a la ciutadania pot provocar que el resultat final sigui estèticament bo però generi dificultats tècniques per la seva construcció (algú vol 4 anys d'obres amb talls de trànsit transversal?). Per altra banda, el procés menys traumàtic en termes d'obra portaria a un resultat on el vehicle privat perd dos carrils per sentit i la bicicleta seguiria convivint en part amb el vianant, no pas al centre sinó als laterals.
Publica un comentari
Publica un comentari