I com ja és habitual quan s'anuncia una mesura d'aquestes característiques, la immensa majoria dels creadors d'aquest país s'hi posicionen clarament en contra. Aquest cop, fins al punt de fer coincidir a personatges tan dispars com en Xavier Sala i Martin i la Gemma Calvet. En el cas de Sala i Martin fins i tot podria considerar-se previsible, combinant una certa interpretació del liberalisme amb una tendència massa repetitiva al negacionisme. En el cas de la Gemma Calvet l'argument es basa en el típic discurs progre del 1968, consistent en el "prohibit prohibir". El que em sobta és que ella, que tant sol defensar al feble i l'oprimit, no tingui la menor preocupació pels milers de cambrers o treballadors de cafeteries i restaurants que es veuen obligats a empessar-se el fum, els agradi o no.
Espero que aquest cop sigui la definitiva i que s'acabi la "dictadura de la minoria", tal i com es va acabar anys enrere als trens o als avions, quan van ser les pròpies empreses les que van acabar retirant els vagons/zones de fumadors perquè ni els propis fumadors volien anar-hi.
6 comentaris:
Totalmet d'acord amb el contingut de l'article. Que als bars petits deixessin l'opció de poder fumar és absurd. Em sembla molt correcta la llei, sobretot per als empleats de bars. A la resta de llocs de treball ja esta prohibit fumar des de fa temps. El proper pas hauria de ser extendre l'obligació de portar el cinturó de seguretat als taxistes, que encara ningú m'ha sabut explicar per quin motiu n'estan exempts.
Jo també sóc dels que van poc a bars per no tornar a casa amb la roba i el cabell amb una pudor fastigosa, suposo que som uns quants que potser sortirem més si hi ha condicions saludables i potser els bars i restaurants no notaran tant la davallada de clients.
Barrejar menjar i tabac és absurd doncs el fum es menja el gust i és molt greu permetre fumar en llocs on hi ha infants o embarassades. El tema és si es complirà o no, jo ho dubto força doncs actualment he estat a molts llocs on estava prohibit i quan s'obria la veda tothom fumava sense que ningú s'atrevís a dir res.
Salut
Jo encara he vist al tren, i no fa gaires dies, com es fuma entre els vagons... i dir-li quelcom a la persona i encarar-se.
Es per això que com comentava l'altra dia al meu bloc, dubto de si es durà a terme, perquè moltes vegades és el mateix botiguer o cambrer o amo del negoci , el fumador en qüestió.
Esperem que ben aviat, no haguem de decidir, com faig ara, d'entrar o no entrar en un lloc depenen de si es fuma o no.
Un taxista em va comentar una vegada que no duen cinturó per poder fugir ràpidament en cas d'atracament (no sé si és el motiu real o eranomés la seva explicació).
La dictadura de la minoria no és acceptable, naturalment. El problema és quan es confon la democràcia amb la dictadura de la majoria.
Des d'un enfoc liberal es podria entendre que les externalitats negatives del consum de tabac són suficients com per prohibir-ne el consum en públic. Almenys així ho entenc jo.
Sóc exfumador, i potser això em fa ser poc neutral, si és que el terme neutral es pot aplicar en aquest cas. Els que de tant en tant anem a prendre la fresca a l’estranger i veiem com han resolt aquest tema en els països més endreçats que el nostre, no tenim cap dubte que la única solució és la prohibició total i absoluta de fumar el qualsevol lloc tancat. Els que són fumadors i no ho puguin o vulguin deixar que surtin a fumar al carrer, i quan sigui l’hora de plegar que es quedin una estona més per recuperar el temps dedicat a fumar. I tot el que no sigui això és una clara discriminació en contra del no-fumador.
Publica un comentari
Publica un comentari