Fa uns dies vaig rebre un missatge de correu electrònic d'aquells que et solen enviar en cadena. Una persona que et coneix reenvia a totes les seves amistats un correu reenviat on s'explica algun fet escandalós o directament es propaga algun rumor. En aquest cas el motiu del missatge era il·lustrar el nombre de càrrecs que té la Sra. Anna Hernández, més coneguda per ser l'actual dona del President de la Generalitat. En total 16 càrrecs, que cito a continuació:
- Regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Just Desvern.
- 1a Tinent d’Alcalde de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.
- Presidenta de PROMUSA. - Presidenta de PROECSA.
- Gerent del Consorci de la Colonia Güell.
- Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.
- Consellera del Tunel del Cadí, Concessionaria S.A.
- Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Segureta Viària.
- Consellera del Barri de la Mina.
- Delegada de L’Area d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de La Caixa.
- Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
- Vocal del Consorci Sanitari Integral.
- Vocal de la Fundació Caviga.
- Consellera de L’Area de Salut de L’Area Metropolitana de Barcelona
El correu en cadena deu haver estat prou efectiu perquè la pròpia Diputació de Barcelona emetés una nota de premsa puntualitzant de què només ocupava 11 càrrecs, i que només un d'ells tenia remuneració (no va aclarir però que la resta meriten dietes d'assistència a les reunions). L'oposició no va trigar a criticar aquesta situació.
Curiosament qui posà en boca aquesta crítica fou el senyor Felip Puig i Godes, qui durant la seva etapa de Conseller de Política Territorial i Obres Públiques va acumular fins a 41 càrrecs, tots ells vinculats amb la seva condició de conseller. Segons afirmà l'interessat, es tractava d'una situació perfectament legal i normal.
Probablement tant el cas del sr. Puig com el de la sra. Hernández siguin casos "normals" i perfectament legals. Però hi ha un parell de temes col·laterals que no cal deixar de banda:
- És inquietant la inflació d'agències, empreses parapúbliques, fundacions públiques, patronats, consorcis, ens, mancomunitats, observatoris... que s'han anat teixint al larg dels darrers anys. En total, els consorcis on hi participa la Generalitat mouen pressupostos de més 3.000 milions d'euros, similar a la de les empreses de la Generalitat. Si hi sumem també l'administració local podem trobar-nos tranquilament que el sector parapúblic mou tranquilament 10.000 milions d'euros (1,5 bilions de les antigues pessetes). Realment cal que tota aquest volum d'operacions quedi mig amagat per al ciutadà, que és precisament qui acaba pagant la factura de tots ells?
- ¿Té temps una persona que forma part de més d'una desena de consells d'administració o de patronats de fundacions de poder realitzar les tasques que se suposa haurien de realitzar els administradors / patrons? Entenc que aquesta tasca no es limita només a fer acte de presència a les reunions (i a signar el full d'assistència per rebre les corresponents dietes), sinó que implica la feina de revisar la documentació, fer trucades o mantenir reunions prèvies. I si no es així, potser és que tots aquests càrrecs són redundants, i per tant eliminables.
7 comentaris:
Una cosa és que, com a Conseller o Ministre, toqui institucionalment formar part d'una sèrie d'òrgans..
Aquest, no és pas el cas d'aquesta Sra. (que no només 'Sra. de'), raó per la qual sobta aquest exagerat número d'atribucions.
I sí, efectivament, és estrany que tanta presència en organismes diversos sigui compatible amb dedicació.
Per últim, totalment d'acord amb la crítica cap al "monstre" creat a partir de tantes corporacions, macomunitats, etc.
Daniel,
És que jo tampoc trobo massa clar que "institucionalment" toqui estar a 41 llocs diferents, especialment si alguns d'ells requereixen d'una important dedicació. En altres paraules, jo diria que és incompatible amb pràctiques de bon govern corporatiu.
No oblidem l'origen de totes aquestes corporacions i agències. El culpable es diu Nova Gestió Pública (com a paradigma), que a casa nostra han inspirat les escoles de negoci. És arrel d'aquest suposat procés de "desburocratització" (arreu del món s'ha expandit) però aquí s'ha fet còmplices molts polítics, que ho van veure com a oportunitat més que no pas una forma jurídica per millorar-ne la seva organització. Això porta a que alguns consorcis i consells d'administració tinguin 5-10 membres a la seva direcció provinents de les principals institucions i empreses (si és consorci público-privat). Una forma addicional d'omplir agendes de gent que en teoria té dedicació completa en altres coses.
A mi també em va arribar el correu. M'agradaria conèixer quins mèrits ha assolit aquesta persona més enllà de ser la muller del Molt Honorable.
Home, Miquel, estaríem discutint la validesa de la gran majoria de consellers i ex-consellers dels darrers 30 anys i dels regidors de molts ajuntaments. L'Ana Hernández ja era regidora abans que en Montilla fos president, sense que això allunyi el debat que comentes sobre la validesa.
Podries escriure un article sobre el mateix tema però centrat en l'àmbit universitari... seria molt interessant
I els metges... i com treuen temps per estar a consultes privades amb les jornades a temps complert que es suposa que tenen.
Publica un comentari
Publica un comentari