Vida quotidiana

Segons diuen, el Museu del FC Barcelona President Núñez (així es diu oficialment) és el més visitat de la ciutat. Tot i que les xifres del 2008 ho desmenteixen (van anar al Museu Picasso 100.000 visitants més), el cert és que en els seus 25 anys de vida ha aconseguit unes xifres de visitants anuals, consistentment superiors al milió, que ja voldríem molts museus dels que considerem "de tota la vida". És un dels llegats de l'era Núñez, de clarobscurs en aspectes esportius o de relació amb la  societat, però inequívocament brillant pel que fa a crear patrimoni.

Malgrat la bona salut del museu en termes d'ingressos, aquest s'ha anat quedant clarament desfassat, i en algunes seccions sembla més una relíquia dels museus clàssics, concebuts com a aparador, que no pas un museu d'una organització del segle XXI. 

No obstant, el més preocupant és la manca d'actualització que es detecta en algunes zones, on el temps sembla que s'aturà en algun moment entre el 2003 i el 2004. Per exemple, el darrer "jugador internacional" que apareix és en Gabri. També al panell on s'indica el palmarès de la secció d'handol, que oblida els títols d'aquesta darrera dècada... o la bandera de Barcelona que tenen exposada en un lloc prominent, variació d'aquella desafortunada Maragallada de mitjans dels noranta.

Probablement el museu es renovi a fons en els propers anys. Però abans de fer-ho no costaria gens posar-lo al dia actualitzant algunes cosetes. Entre elles, posar la que des de fa uns anys és la bandera oficial de la ciutat que dóna nom al club de futbol.