Llegit a l'edició del diari "El Mundo" del 18 de febrer del 2002:
(...) El conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, anunció que el Govern incentivará la creación de empleos en la zona para contrarrestar las pérdidas producidas por el cierre de Lear. «Si se perdiesen algunos puestos de trabajo, dijo Mas , en esta empresa, lógicamente lo que tenemos que hacer es conducir nuevas empresas y procurar que la gente que quede afectada se pueda situar en otros puestos». Mientras el conseller en cap hacía ayer estas valoraciones en Sabadell, donde presidió la clausura de las XII Jornadas de Trabajo organizadas por Adigsa y Favich, el primer secretario del PSC, José Montilla, criticó a CiU por su pasividad política en este conflicto. «Evidencia la falta de proyecto político y económico para dirigir el país», apuntó Montilla que añadió que el caso del cierre de la planta de Lear Corporation en Cervera «es ejemplo del fracaso de la política industrial de la Generalitat». «No se han reunido con los que toman las decisiones», apuntó Montilla.
Unes setmanes després:
(...) José Montilla criticó también la poca firmeza del Gobierno de Pujol en la negociación con la empresa Lear. «Y es que la primera reacción del Govern fue muy sospechosa. No se puede permitir que la empresa diga que se va y nadie haga nada. Estamos en Cataluña.Esto es España y la Unión Europea; no es Ruanda-Burundi. Aquí hay unos procesos a seguir, unos expedientes que debe aprobar la Administración», señaló el dirigente del PSC.
Montilla emplazó a la Generalitat a obtener las máximas compensaciones para los 1.280 trabajadores afectados. «La multinacional Lear no puede irse de cualquier manera, porque afortunadamente estamos en una democracia y en un Estado donde hay derechos y obligaciones.Esto no es una república bananera», concluyó el socialista.
4 comentaris:
Ah! Les hemeroteques!
I encara que només sigui de refilò, deixem dir-te que això no és una república com diu en Montilla, de moment només és la monarquia bananera que ens va deixar en herència el senyor Franco ("lo dejo todo atado y bien atado")
Sóc de la zona i Lear és, a la llarga, un problema. És massa gran i quan tot va bé és fantàstic, però quan hi ha crisis, l'empresa sap que el seu volum el permetrà negociar bones contraprestacions per salvar molts contractes en una zona poc poblada.
Contradiccions polítiques al marge, el més greu és el tractament que tots els governs han tingut vers el sud, fent el mínim per passar l'expedient.
El comentari de l'Andreu sobre el risc que una gran empresa estigui en un lloc petit m’ha fet pensar en un client que vaig tenir fa anys: Can Segarra de la Vall d'Uxò, el primer fabricant de sabates d'Espanya (en quantitat, que no en qualitat) i un dels primer d’Europa, uns empresa d’origen familiar que els darrers anys va passar a mans de l’estat perdent diners a cabaços. Milers d’empleats treballant a la fàbrica d’un poble petit de la província de Castelló on pràcticament no hi havia res més. I encara que l’empresa no va tancar d’un dia per l’altre sinó que ho va anar fent poc a poc, el tancament va ser terrible ja que fins i tot les vivendes dels treballadors eren propietat de l’empresa, i altres petits negocis del poble depenien també quasi exclusivament de Can Segarra (petits tallers, restaurants, etc.)
Un altre exemple similar va ser el cas de Puigneró a Sant Bartomeu del Grau, també ex client meu. Tot el poble depenent d’una sola gran empresa que comença a perdre diners, llavors el famós fiscal “JJ” promou l’empresonament del propietari de l’empresa per delicte ecològic i al final Puigneró acaba tancant portes i deixant tot un poble a l’atur.
Un veritables drames socials que haurien de fer plantejar als governs la política de promoure i subvencionar la instal•lació de grans empreses en segons quins llocs. Una reflexió per tu, David, que d’aquestes coses em sembla que hi entens més que jo.
Però tot això també té avantatges, la seva contrapartida positiva: com que ara tinc menys clients i, per tant, disposo de més temps lliure, em puc dedicar a llegir i a comentar blogs interessants com aquest i altres.
Publica un comentari
Publica un comentari