Vida quotidiana

22 de desembre de 1995. El sorteig de Nadal deixa la grossa a Palma de Mallorca. Però el segon premi se'n va íntegrament a Collblanc.  Una mica més de 100 milions d'euros. Alegria indescriptible entre una població a la qui no li sobraven els diners i que veia com podia acabar de "tapar forats" després d'uns anys econòmicament difícils.  Immediatament apareix una escena íntimament associada  a cada 22 de desembre: les perruqueres del barri celebrant el premi, mentre s'obren ampolles de cava.

Aquella vegada el premi va anar una mica més lluny. Construcciones del Baix Llobregat, una cooperativa dedicada a la construcció, havia comprat números d'aquest premi. La casualitat va fer que fossin els números  que va distribuir entre els ajuntaments dels municipis on treballava, juntament amb la felicitació de Nadal. Una pràctica força habitual i que mai fins llavors hauria tingut cap tipus de repercussió. Els destinataris, funcionaris, i regidors. Però també van haver alcaldes que van esgarrapar premi, com el de Cornellà o el de l'Hospitalet de Llobregat, entre d'altres.

Aquesta dada no va passar desapercebuda en una època on encara manava un PSOE esquitxat per innombrables casos de corrupció. I hi va haver qui fins i tot va enviar als jutjats a algun d'aquests alcaldes en considerar que haver acceptat la participació equivalia a acceptar un suborn. Però la cosa no va anar més enllà, ja que el jutge va entendre que era perfectament legal rebre un obsequi d'uns pocs euros i que, a més, es tractava d'una pràctica tradicional.

Aclarits els aspectes legals, van sorgir els aspectes ètics. Era ètic que fos l'alcalde de la localitat o el conseller d'urbanisme qui s'embutxaqués unes desenes de milers d'euros d'un premi d'un bitllet de loteria que rebé pel seu càrrec institucional? Es podia acceptar un obsequi, per petit i tradicional que fos, d'una empresa que tenia interessos a l'ajuntament? Alguns s'ho plantejaren i fins i tot van decidir destinar una part a finalitats socials. D'altres van deixar passar el temps necessari perquè la cosa caigués en l'òblit i quedar-se la totalitat del premi. Cosa que per cert, no va trigar a passar, en especial després de què el PSOE fos acomiadat pels votants a les eleccions de març del 1996.

Però qui  veritablement donà una lliçó d'ètica fou el llavors alcalde de Sabadell, qui retornà els bitllets de loteria abans de la celebració del premi.

Què en penseu vosaltres? Pot un alcalde acceptar un dècim d'una constructora o d'una contractista de neteges?