Un parell de notícies d'avui d'El Periódico (diari gens sospitós de crític amb els poders establerts):
Primera notícia: la constatació de què Barcelona és can seixanta (per no dir un altre can), pel que fa al turisme, permetent que un bon nombre de turismes vagin sense samarreta pel bell mig de la ciutat.
Segona notícia: una bodega de tota la vida que ha de tancar perquè (a) l'Ajuntament expropia la finca per enderrocar-la i fer uns equipaments i (b) el mateix Ajuntament li impedeix traslladar la bodega emparant-se en una suposada limitació de locals destinats a begudes.
Molt probablement una i una altra situació han seguit canals molt diferents Però agafades en el seu conjunt reafirmen una situació que molts ciutadans ja fa temps que han interioritzat: els ciutadans de Barcelona fan nosa als poders establerts. Si no, com s'explica tantes exigències als autòctons (impostos, àrees verdes, restriccions a l'activitat comercial i profesional...), i en canvi tanta màniga ample pels qui venen de fora?
I si us plau que no em diguin que és per beneficiar el turisme. Si un turista no ve a Barcelona perquè se li fa dur samarreta per la Rambla, se li posa una multa per pixar al bell mig del carrer, o ha de pagar 1 euro d'impost turístic per nit d'hotel... millor que no vingui.
4 comentaris:
David,
És evident que els autòctons fem nosa a les nostres autoritats municipals però també ho és que arribat el moment molts d’aquests autòctons tornen a votar el mateix equip que ja porta més de 30 anys ininterromputs sense aixecar-se dels sillons de la plaça de Sant Jaume (banda mar). Penso que alguns autòctons potser haurien de demanar hora al psiquiatre sense perdre més temps, però estic segur que no ho faran. Aquí agrada molt la pràctica del masoquisme.
D'acord amb vosaltres dos.
Mana qui mana perquè el vota qui el vota... i després a queixar-se...
Barcelona té fama de ciutat liberal, però crec que molta gent ho confon amb llibertinatge.
Crec que a Barcelona, com la resta de l'Estat, patim encara el franquisme al subconscient... i molts van associar democràcia amb manca de prohibicions... però cal redreçar la situació. Si no hi ha límits a certs comportaments.
Com era? Ah sí! la meva llibertat acaba on comença la teva.
Miquel,
Bona apreciació. Tot i això la meva crítica no va només dirigida a l'Ajuntament sinó a les classes dirigents en general. Des dels hotelers que han alentat i fomentat el turisme d'espardenya per esgarrapar cinc cèntims més, i que es posen com una moto quan s'insinua què caldria posar una taxa turística, fins a "creadors d'opinió".
Met,
Totalment d'acord amb tu. Una cosa és ser liberal i obert, i l'altre que això sigui Can Pixa (aquí ja ho dic obertament) i que imperi la llei de la selva. Com tampoc és normal que els únics als quals se'ls exigeixi complir fins la darrera coma de lleis, decrets i ordenances siguin els locals que paguen religiosament els seus impostos.
Publica un comentari
Publica un comentari