Setmanes enrere ens fèiem ressò de la reopertura del Velódromo, llargament esperada després de força (massa) anys de tancament i d'unes obres que semblaven inacababales. Algun company ateneuesfèric ja hi havia anat a sopar i personalent vaig tenir ocasió d'anar-hi dies després. Seguint els companys d'un altre company ateneuesfèric, vaig decidir anar-hi la nit del 15 d'agost, estadísticament el dia en què hi ha menys parròquia local a la ciutat de Barcelona.
Arribada al local a les 22h. Les taules són plenes, però la barra és pràcticament buïda. Un senyor trajat i encorbatat (rara avis en aquesta ciutat) reparteix uns números que teòricament assenyalen l'ordre de prioritat a l'hora de rebre taula. A l'hora de la veritat el sistema d'assignació difereix substancialment del sistema de compte comunment emprat, i malgrat només haver d'esperar dues taules, l'esfera es transforma en gairebé una hora.
Taula a la part baixa.L'aire condicionat funciona força bé, ajudant a suportar millor les calors d'una nit veritablement canicular. La carta és àmplia i variada i permet sopar de tapes o de manera més consistent. A la taula ens decantem per les tapes, i per alguns dels productes estrella (mai millor dit): uns ous estrellats amb xoriço, l'amanida russa o les croquetes. I la vam encertar, ja que no només s'agraïen al paladar, sinó que també entraven per la vista de la manera en què es presentaven. De postre vaig prendre un crocant, presentat a l'antiga (amb una copa d'acer inoxidable), i que estava excel·lent.
El que ja no em va semblar tan excel·lent fou el servei. A més de l'assignació de les taules, la persona que prenia nota de les comandes (argentina per més senyes) no ha acabat d'entendre que la gent que va a un local com aquell espera un tracte diferent al que dispensaria en un restaurant del seu país. Potser a Buenos Aires és normal dir que la gent s'afanyi a fer la comanda quan està indecisa o vol consell, però a Barcelona tradicionalment ha estat un signe de rudesa.
Dos detalls més que tampoc em van agradar: el primer, que em cobressin una canya de clara (0,2l) al preu de copa (0,3l); i el segon, que als lavabos (en immillorable estat de revista, per cert) hi hagués una senyora a la porta amb un cistellet de monedes, tal i com passa en alguns països europeus.
No obstant, el detall que menys em va agradar fou l'incompliment de la normativa sobre tabac. A priori, per les dimensions del local, crec que aquest hauria de ser de no fumadors amb zona habilitada per fumadors. A la pràctica, al local s'hi fuma per tot arreu, ajudat per la omnipresencia d'uns cendrers marca "Ç24". Tampoc vaig poder esbrinar si el local era de fumadors o no fumadors perquè no hi havia cap indicatiu a l'entrada (cosa obligatòria, per cert). Tot plegat bastant trist d'un local, que a més és la targeta de presentació d'una marca de cervesa (Moritz), orientada a un public jove i que demanda qualitat.
Foto: Ajuntament de Barcelona
Senyors Moritz: han tornat a caure en l'error tan típic barceloní de fer un edifici fantàstic, donar una oferta de productes immillorable, i espatllar-ho amb detalls com el servei. I senyor alcalde Hereu: abans d'anar a beneir un local, asseguri's que primer passa l'inspector municipal i verificar que compleixi la normativa. No queda massa bé anar a fer-se fotos a llocs on es passen les lleis pel forro del...
6 comentaris:
David,
La teva crònica coincideix bastant amb altres informes que m’han arribat. Però com a exfumador militant això que dius del fum descontrolat em frenarà d’anar-hi ja. M’esperaré que els serveis municipals, un cop hagin llegit el teu blog, hi passin abans i posin les coses al seu lloc. Això de sortir amb la roba empastifada de pudor de tabac ara ja no ho accepto.
A mi també em feia una certa gràcia anar al local tradiconal ara reobert, però per tot el que heu dit, també preferiré esperar temps millors.
Penso que el fum, el servei a les taules i la propina per anar al wc ja són coses que no aguanto. I tampoc haver d'esperar temps i temps per trobar taula. Quan arribo a un local o restaurant i no hi ha lloc foto el camp. Els minuts de la meva vida són meus i no tinc ganes de perdre'ls en futeses.
Miquel,
El fum de fet no era massa molèstia, ja que hi havia molt poca gent fumant. El que a mi em molesta és que un lloc emblemàtic incompleixi la normativa. Perquè, si incompleixen la normativa sobre tabac, qui no diu que no s'incompleixi la normativa sanitària, per exemple?
Salvador,
Malgrat que hi hagi coses millorables, jo li donaria una oportunitat. Malauradament el servei dolent és moneda comuna a tot Barcelona...
Benvolgut Blogaire:
Es la primera vegada que llegeixo el teu blog i em sembla molt interessant i molt ben escrit, et felicito de tot cor. No obstant, discrepo amb el comentari que has fet al respecte del servei a l'Argentina i més concretament a Buenos Aires. Comentar-te que precíssament a Buenos Aires és un dels llocs del mon a on el servei està més ben valorat i et puc assegurar que li dona mil voltes a qualsevol altre lloc a on hagi estat mai. Perquè t'hagi tocat un cambrer argentí maleducat no vol dir que tots ho siguin, com tampoc podem pensar que a tota Barcelona es pasen la llei del tabac per folre dels... perquè hagis estat a un lloc que sí ho fan.
Rep una cordial salutació i felicitats altre cop pel blog
Hola Albert,
Merci pel comentari que has fet. Quan feia la comparació amb Buenos Aires em venia a referir a què potser culturalment està acceptat a Argentina un tracte al client com aquest tipus, però que aquí el client espera una altra cosa. De fet, no és l'única vegada que m'hi he trobat, per això ho comentava.
Sobre el tema del tabac, malauradament no són els únics. Ara bé, tampoc sol ser habitual que l'alcalde de la ciutat, del qual depenen els serveis de salut pública, vagi a inaugurar locals que incompleixen la normativa...
Publica un comentari
Publica un comentari