Les agències de viatges han hagut de reinventar-se després de l'aparició d'Internet. Acabat el xollo de viure bàsicament de les comissions que reportaven bitllets d'avió o rerserves hoteleres, i amb la pràctica desaparició dels circuïts d'autocar, les agències han hagut de buscar noves alternatives. Algunes ja fa anys que van apostar per viatges per gent que vol veure món però sense complicacions (Eurovacances és el millor exemple), d'altres han apostat per mercats específics, com el turisme d'aventura, el turisme del submarinisme o el turisme orientat a singles. I ara una agència s'especialitza en turisme... a Corea del Nord. Suposo que el senyor Pujol, més que ser un seguidor de la idea Juche, haurà vist oportunitat de negoci. Els viatges a l'Alemanya de l'Est, a Txecoslovàquia o anar a participar en camps de treball "antifeixistes" a Polònia havien tingut una gran acceptació per aquestes latituds no fa pas massa anys.
De fet, les relacions turístiques no són les úniques oportunitats de negoci que es presenten. Una empresa tarragonina, liderada per Alejandro Cao, està especialitzada en la consultoria d'oportunitats de negoci a aquell país.
8 comentaris:
Quan he accedit a la pàgina de Viatges Pujol ja he notat una mica de flaire revolucionari...
Em fa pensar en els progres de Barcelona que als anys '70 i '80 viatjaven a Moscou per admiració a l'URSS, i tornaven decebuts i deprimits.
També trobo curiós com l'antiga idea coreana del Juche ("self-reliance", o autosuficiència) va ser pervertit per Kim Il-Sung. Sent un concepte personal, una autosuficiència de cadascú, ho va convertir al Marxisme dient que era un concepte d'autosuficiència nacional, la idea d'autarquia econòmica i aïllament del món.
Martí,
No podria ser d'una altra manera. Si no dubto que Viatges Pujol pugués fer cap negoci a Corea del Nord...
Segur que el Xoan i els seus amics ja s hi han apuntat....
David,
Amb els anys, anant pel mon, m’he trobat amb tota mena de personatges. Però l’altre dia vaig veure un reportatge per TV3 (30 minuts) sobre Corea del Nord, amb el senyor Cao com a protagonista, i t’asseguro que mai havia vist una cosa així. No sé si el que diu aquest senyor ho sent de veritat o només es tracta que els coreans el paguen tan bé (amb diners o amb dinades) que es capaç de fer aquell discurs tan convincent. Tinc clar que si necessités un "introductor" per treballar en aquell mercat (ara mateix no és el cas però fa uns anys ho havia intentat), li proposaria al senyor Cao que fos el meu representant.
Buscant una mica aquest Alejandro Cao a Google, es pot deduïr que és un comunista convençut. No m'estranya que a TV3 li donin "prime time".
I no parlem d'en Joan Salvat de 30 Minuts... durant anys m'he fet farts de veure la seva vergonyosa propaganda d'esquerres. En Salvat realment es pensa que els catalans són estúpids.
Pau,
Els propers viatges que s'organitzaran seran a Palestina (franja de Gaza), amb opció a realitzar performances ;-)
Miquel,
Jo aniria un pas més enlla i nomenaria al senyor Cao (un cognom ben oriental, per cert), delegat de la Generalitat a Pyongyang. Al capdavall els d'aquí tb foren marxistes-maoistes temps enrere i saben molt de dinasties polítiques...
Martí,
El cas d'Alejandro Cao ha sortit també a altres mitjans, fins i tot internacionals. La veritat és que és un personatge soprenent i, salvant les distàncies, recorda una mica el cas d'Ali Bei...
Publica un comentari
Publica un comentari