L'abús del cotxe oficial no només passa per aquestes latituds. Fins i tot en països dels que generalment considerem com a "seriosos" es donen situacions que ens recorden episodis més o menys conegut. El darrer ha estat el cas de la ministra Ulla Schmidt, que ostenta la cartera de salut a Alemanya. Aquesta senyora, que ja va generar una certa polèmica per haver comprat a càrrec de l'erari públic un quadre d'una amiga seva, ha tingut un petit problema mentre estava de vacances a la costa alacantina. Uns lladres se li van emportar el Mercedes 320 valorat en 93.000 euros que tenia a la seva disposició...i que resultava a ser un cotxe oficial.
El cas a més ha destapat que el xòfer va haver de dur el cotxe des de Berlin fins a Alacant per suposadament cobrir desplaçaments oficials i compromisos públics de la ministra... que s'han reduït a una visita a un centre cultural. Segons algunes estimacions la broma pot haver costat 3.800 euros als contribuents, tot i que fonts oficials ho abaixen als 500 euros.
Com no podia ser d'una altra manera (i aquí és on trobem les diferències amb casa nostra), aquest ús poc convincent del cotxe oficial ha generat una forta polèmica, alimentada pels diaris més sensacionalistes. Però també ha servit per altres usos. L'empesa de cotxes Sixt ha fet una campanya publicitària "recordant-li" a la ministra que els cotxes de lloguer que té a Alacant són una manera econòmica de desplaçar-se...
Una dada interessant. De jove aquesta senyora havia format part d'un partit maoista. A casa nostra va existir per aquella època un partit homònim anomenat Partido del Trabajo de España (PTE). Alguns il·lustres militants d'aquest partit van ser un tal José Montilla Aguilera (entre 1972 i 1975) o un tal Joan Anton Sánchez Carreté, qui durant molts anys va fer-li la renda al President Pujol. Unes trajectòries força consistents amb l'evolució del maoisme a la Xina...
2 comentaris:
David,
A rel del cas de la ministra Ulla Schmidt ara s'ha sabut que cinc ministres més del govern alemany també utilitzen el cotxe oficial durant les seves vacances. Jo pensava que aquestes coses només passaven a l’Europa dels “pigs”, però es veu que s’encomana.
Miquel,
Es veu que a Alemanya és perfectament legal anar amb el cotxe oficial de vacances, sempre que sigui per fer usos oficials. Si un ministre vol fer-lo servir per usos privats, llavors ha de pagar una compensació per ús.
Certament tot s'encomana, però jo trobo una diferència: escàndols anteriors airejats per la premsa han dut que allà els polítics implicats hagin hagut de rascar-se la butxaca i pagar els usos indeguts. Aquí fins i tot ens sembla tan normal que un polític rebi roba o bosses...
Publica un comentari
Publica un comentari