L'article ja ha generat una sèrie de reaccions. El mateix diari publica avui una carta al director de Jordi Joly, tinent d'alcalde de Sant Cugat del Vallès. També el Col·lectiu Emma hi ha dit la seva, matisant alguns dels continguts de l'article. En tots dos casos, curiosament, s'ha valorat d'una manera moderadament positiva l'article i es comparteixen alguns dels punts expressats allà. Molt més irada ha estat la reacció de l'Avui, que considera dóna una visió negativa de Catalunya. Valoració similar a la que ha tingut en algunes tertúlies radiofòniques.
Si un es llegeix l'article, i pren en consideració que qui l'escriu és una persona externa amb uns coneixements més o menys limitats de tot el context que ha dut la situació actual, no pot afirmar-se de què es tracti d'un article negatiu, ni molt menys ofensiu. Fa una descripció de les dues principals visions i dóna la seva opinió al respecte, contextualitzada amb altres casos europeus. Si se li pot criticar una cosa és que només utilitzi referències d'Ansón i Savater i que en canvi ometi fer cap referència als intel·lectiuals de l'altre bàndol.
El problema, desenganyin-se alguns, és que no hi ha intel·lectuals de l'altre bàndol amb un perfil més o menys mediàtic i que tinguin ressò més enllà de Sabadell. La intel·lectualitat local o bé s'amaga dins de les catacombes de l'acadèmia, o bé només fa un discurs de mirar-se el melic, que potser diu allò que vol escoltar certa parròquia, però que no suporta una mínima anàlisi crítica. Per això no ens ha d'extranyar reaccions irades com la que es van veure arran de la publicació mesos enrere d'un article a The Economist amb un contingut similar, i que en alguns casos van ratllar el ridícul. Unes reaccions que confirmen les sospites de les limitacions que tenen els nostres creadors d'opinió, tant en aquest tema, com en molts d'altres.
6 comentaris:
Completament d'acord.
Hello David,
I can't really agree with you on this. Victor, who incidentally has just joined my facebook, takes a clear view - that the system of autonomous communities in Spain is a source of excessive public spending, and that Catalunya is constantly pushing the bar upwards in this sense, citing the recent agreement as an example.
This is a very one sided view. The former may well be the case in the "cafe para todos" sense, but the latter is not how we see things here, and our view is not reflected in the article in any impartial way.
As you know, I anticipate an IMF intervention in Spain within two years, and I think the view Victor represents will prevail, that is "persones externs amb uns coneixements més o menys limitats de tot el context" will take decisions about the future of Catalunya, and our voice will hardly be heard. And those responsible for this lamentable outcome will be the politicians who could see the writing on the wall, but were unable to read it.
Que els intel·lectuals d'aquí no els tinguin en compte deu ser un dany col·lateral del fet que els corresponsals internacionals tene la base a la capital i només coneguin el que es diu a la capital.
Que tampoc és excusa! Perquè un professional ha d'anar allà on hi ha la notícia o si menys no conèixer una mica allò de què vol escriure abans de publicar res...
I evidentment, des d'aquí cal fer les coses encara millor del que es fan. :(
Gràcies per fer difusió del Col·lectiu Emma. És cert que, en aquest cas, la resposta a l'article ha estat exagerada, però també ho és que cal fer molta feina per donar a conèixer la nostra realitat als corresponsals estrangers.
Ah, i enhorabona pel blog.
Edward,
In some sense Victor is right if you consider the grand outcome. The problem lies in that in Spain two processes where mixed: first a decentralization process, like the one experienced in te UK or in France, just to cite two examples of countries of unitary tradition; and second, a devolution process to Catalonia and the Basque Country. Politicians at that time thought that this mixture were perfect for everybody: the "Catalan problem" could be solved without the outcry of other parts of Spain.
The system has worked well during a quarter of a century. The decentralization process had their strenghts and people felt that the government was doing things in their territories. Now they could attend a university without having to move to another region, or if they need a specific medical treatment this could be offered in a hospital not far away.
However, the system had its caveats. And the main one was the strong fiscal imbalance: regions only spent, whereas income was centralized. In addition to this, the way the money was assigned to each region did not follow a clear and uncontroversial procedure. The consequence of all of this is a certain degree of fiscal indiscipline. Add to this, 12 years of ecomomic expansion, a great part of this being artificial (i.e. sustainable only in the short-term).
Now the question is what will happen in the future. And here Victor gives a reasonable opinion. Probably regions had to accept the "devolution" to the central state of several rights they had assigned. The problem is that would be problematic for Catalonia, where the mainstream consider that not only nothing has to be returned, rather than the system should evolved to some sort of confederal state.
And maybe, this thing, combined with other non-minor issues, will generated an unexpected outcome: Spain as a whole will accept, and even facilitate, the indepence of Catalonia. I'm stating this based solely on a rational calculus. I hope I will develop this statement in a forthcoming post.
BTW, thank you for your contribution Ed!
Enric,
Me n'alegro de què t'hagi agradat!
Col·lectiu,
Precisament el que volia posar en valor és la tasca del Col·lectiu Emma. Fins ara els creadors d'opinió "oficials" han donat una resposta a la defensiva i molt pobre en arguments, en la que la culpa sempre era de fora. Crec que reconèixer els errors propis és condició necessària per donar una resposta creïble i convincent.
P.S.: Felicitats per la feina que feu!
Publica un comentari
Publica un comentari