Si una empresa no va bé, acaba sent inevitable que algú vagi al carrer. Nissan fa temps que anava tirant, però el final de les vaques grasses l'ha posat en una situació força compromesa, fins al punt de què tota la fàbrica perillava.
Molt bé. Acceptem que calia reduir la plantilla. Però no hi havia una millor manera de comunicar-ho que no pas una trucada al mòbil la nit abans, o fins i tot comunicant-ho "de facto" a l'entrada de la fàbrica? La veritat és que, com a potencial consumidor, un pot estar temptat de rumiar-s'ho dos cops. Si tracten així a empleats que duen dècades a l'empresa, com no tractaran a un consumidor si es presenta una avaria o dificultat?
I per cert. Què hi diuen els sindicats "majoritaris" de tot això? Circula el rumor de què la llista d'acomiadats fou canviada a darrera hora després de què els representants sindicals emulessin a Oskar Schindler i traguessin als seus de les llistes. I malauradament la seva actitud excessivament contemporitzadora no ajuda massa a eliminar les sospites de què l'ajustament ha estat el més objectiu possible dins de la injustícia que suposa quedar-te un dia per un altre sense feina.
De tota manera, els pobres treballadors han tingut la sort de treballar en una empresa mediàtica i podran "gaudir" d'una indemnització que malauradament força altres treballadors no han vist quan els han posat al carrer. I això sense comptar els autònoms o petits empresaris que han hagut d'abaixar la persiana després de cremar tots els recursos i il·lusions.
Día Internacional de la Mujer Trabajadora
Fa 5 hores
1 comentaris:
David,
Em sembla recordar que no fa gaire una delegació de la Generalitat encapçalada per Montilla i Huguet va anar a la central d'aquesta empresa al Japó. Van tornar la mar de contents dient-nos, més o menys, que gràcies a aquell viatge i després d’àrdues negociacions amb els japonesos havien aconseguit que a la Nissan de Barcelona no passés... allò que ha acabat passant. No només això, em sembla recordar que la broma ens va costar una pastarrufa important.
La conclusió que en trec és que si aquí ja no es rendible fabricar cotxes la lògica ens diu que, al marge de viatges i subvencions públiques o més o menys encobertes, l’empresa acabarà deslocalitzant-se.
No entenc que des del govern s’intenti amagar la realitat de la globalització allargant l’agonia d’unes fàbriques que, ens agradi o no, estan ferides de mort.
Publica un comentari
Publica un comentari