Vida quotidiana

Avui s'han difòs els resultats de l'EGM, una dada crítica per a les emissores de ràdio perquè d'elles en va el menjar (llegeixi's la publicitat). Novament Rac1 ha estat l'emissora líder a Catalunya aquests darrers mesos. El més nou d'aquesta onada és que per primer cop en molts anys la Ser supera a Catalunya Ràdio en audiència.


Que els resultats de Catalunya Ràdio no eren bons era de sobres conegut, fins al punt de què van fer saltar al director de l'emissora (qui per altra banda no ho havia fet gens malament en altres àmbits) i ja li estan buscant substitut a la Neus Bonet, una bona locutora de ràdio però a qui mai li ha acompanyat l'audiència. La temporada post Bassas ha estat, ras i curt, nefasta, ja que l'audiència ha marxat en massa...cap a Rac1.

Però l'assumpte té més profunditat:

1.- Catalunya Ràdio ja fa anys que està en decadència. Aquell grup de joves que als vuitanta treien energies per arribar on altres no hi arribaven han esdevingut un grup de feliços pares de família amb plaça de funcionari. Durant molt de temps la gent jove ha vist poc recorregut en aquella emissora a causa del tap generacional que suposava que les "vaques sagrades" tinguessin 40 i pocs anys. La conseqüència, uns programes que s'han envellit a un ritme més ràpid que la seva massa d'oients.  Quants programes bons de Cat Ràdio recordeu que hagin estat creats a partir del 2000? (I si us plau, no em citeu els del Gaspar Hernández, que són més avorrits que un discurs del President Montilla)

2.- Catalunya Ràdio havia de ser comercial quan no hi havia alternatives. Però...ha de fer una programació tan comercial ara que hi ha ràdios privades en català? Ona Catalana ( i la Cadena 13 el seu dia) foren projectes fallits, entre altres coses per la competència ratllant a deslleial de l'emissora pública. Molt probablement sense una Catalunya Ràdio descaradament comercial (i en això incloc la publicitat), aquests projectes haurien sobreviscut.

3.- A algun il·luminat se li va acudir que el problema de Catalunya Ràdio era que només feia programes per una part de l'audiència potencial: per entendres, la de la corda més convergent, cosa lògica si aquells foren els qui la crearen i  la gestionaren durant les seves primeres dues dècades d'existència. Per tant, calia obrir-la a noves sensibilitats, incorporant-hi noves veus i nous continguts. Però el que aquestes ments pensants no van preveure és que potser als destinataris de "la ràdio plural" ja els anava bé la COM o la Ser, mentre deixaven sense referent una bona part de la seva audiència, que ha fet les maletes a la mínima de canvi.

4.- Finalment... tot té un cicle. No es pot ser líder catorze anys seguits sense que això et passi factura.

Les emissores de la CCMA han sabut reinventar-se. Si d'una ràdio moribunda com Catalunya Cultura es va saber fer un IcatFM, de ben segur que es podrà reinventar l'emissora qui fou líder...i que pot tornar-ho a ser.

Us recomano.... el post del Guillem sobre aquest tema. En Toni Sellas, que n'ha vist de tots colors a primera línia del front radiofònic, setmanes enrere va valorar els canvis a Catalunya Ràdio.