Vida quotidiana

Avui va camí d'esdevenir el dia més calorós a Barcelona en molts anys, segons els meteoròlegs. Concretament, cal remuntar-se al 15 d'agost de 1987, quan la temperatura s'enfilà fins als 38,6 graus. Aquell, curiosament, fou també el dia més càlid del segle XX a la capital catalana, superant en molt poc un fatídic 6 de juliol de 1982 (37,6 graus). Aquell dia mundialenc, on el termòmetre va arribar fins als 48,8 graus a Granollers, va arribar a ploure cendra a Barcelona de la quantitat d'incendis que s'havien produït (un d'ells va malmetre bona part del massís del Garraf).

Per cert, que els alcaldes queixant-se de descoordinació no és cosa d'ara. Això és el que apareixia a La Vanguardia del 8 de juliol de 1982.

«Caos organizativo»fueron las palabras empleadas por el alcalde de Castelldefels, Agustín Marina, para definir a situación creada una vez el incendio se había declarado. «Intentamos hablar con los bomberos de la Generalitat en Sabadell —declaró— y de raciona’ situado en Begues, pero f u e imposible comunicar con ellos, de manera que no sabíamos cómo operaban los hidroaviones ni podíamos notifi carIes nuestra angustiosa situación. Si no hubiese sido por los bomberos del Ayuntamiento de Barcelona podría haber ocurrido una gran catástrofe.» El alcalde describió la situación creada en Castelledefeis com o «límite puesto que sin luz, sin agua y con las llamas muy cerca de algunos barrios (algunas casas han quedado prácticamente destruídas) el ambiente era muy tenso».

El que sí que esperem és que aquest episodi de calor extrema, que probablement durà un major consum d'energia elèctrica, no derivi en el caos tercermundista que justament avui fa dos anys vam haver de patir.