Vida quotidiana

Malgrat no ser massa conegut per aquestes latituds, el popularment conegut com a "Tren Groc" (o Canari) és un dels trens escènics més espectaculars d'Europa.  Amb una longitud de 63km, creua les comarques del Conflent i de la Cerdanya (part francesa), unint La Tor de Querol (final de línia fèrria convencional) amb Vilafranca de Conflent (final de línia fèrria convencional). Es tracta d'un tren amb un segle d'història (el centenari el farà l'any que ve) i que actualment està molt focalitzat a usos turístics, però que també serveix per als habitants de la zona.

El trenet, que encara utilitza diàriament bona part del seu material original, surt de l'estació internacional de La Tor de Querol i en un quart d'hora arriba fins a Bourg-Madame. D'allà comença a donar voltes per diferents llogarrets  fins arribar a Sallagosa. Allà comença la part més interessant del trajecte ja que amb diverses llaçades es planta a gairebé 1600 metres d'altitud, prop de Font-Romeu. L'estació de Bolquera-Eina és,tal i com recorda un rovellat cartell turístic, l'estació més elevada de la xarxa de la SNCF (no així de França, ja que hi ha ferrocarrils privats amb estacions que excedeixen llargament aquesta fita). Després de planejar per la part més alta de la Cerdanya fins a Mont-Lluis, el tren comença un fort descens que en una vintena de quilòmetres durà fins a Vilafranca de Conflent, situada a tan sols 400 metres sobre el nivell del mar. Durant aquesta baixada, notable per un tren que no té cremallera, es pot gaudir d'unes impressionants vistes i atravessar ponts notabilíssims, com el denominat Pont Gisclard. En total tres hores de trajecte, fet sense presses i amb algunes petites pauses.





El Tren Groc és un luxe a l'abast de tothom. Un recorregut de valor incalculable, amb un material històric, que pot sortir entre 20 i 30 euros, anant i tornant.  Tot i que a l'estiu el seu èxit és més que notable, hi ha qui pensa que el trenet està desaprofitat. Apunten a dos problemes: el primer, que dóna massa voltes; el segon, que no passa per dues de les poblacions més importants de la comarca: Puigcerdà i Llívia. Probablement amb algunes reformes en el seu tram ceretà el trenet podria conservar el seu caire turístic i alhora proporcionar un mitjà de transport convenient als no massa nombrosos ciutadans de la zona.





Alguns consells de viatge:

• A l'estiu és clarament preferible viatjar als compartiments a l'aire lliure que no pas fer-ho en els vagons coberts. Això té un doble preu. El primer, és que caldrà que agafeu el tren en una de les primeres estacions (venint de la Cerdanya) o bé anant d'hora a agafar-lo a Vilafranca de Conflent. El segon, haver de dur una gorra o barret i protecció contra el sol.
  

• El recorregut complet (La Tor de Querol - Vilafranca de Conflent) només és recomenat als frikis en la matèria. Per donar-vos una bona idea d'aquest ferrocarril i dels paisatges de la zona el meu consell és que l'agafeu a Bourg-Madame o, millor encara, a Sallagosa. Aquesta darrera és l'estació immediatament anterior a la de Font Romeu, que és on sol omplir-se el tren.
  

• Agafeu la càmera de fotos. La velocitat a la que va el tren permet fer un bon nombre de fotografies de paisatges sense risc de què surtin mogudes.  Si aneu en un dels vagons descoberts, us serà més fàcil fer fotografies de paisatges. Però els vagons coberts també compten amb unes plataformes que donen força joc.
  

• Si voleu fer fotos, aneu si és possible al primer, o al darrer compartiment. El recorregut té molts revolts. I en algun d'ells si sou a un extrem podreu fotografiar la resta de la composició sense problemes.