Vida quotidiana

El blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)

Avui fa exactament 40 anys i un dia que els habitants del Maresme que volen anar a Barcelona (o els de Barcelona que volen anar al Maresme) disposen d'una via ràpida d'alta capacitat, anomenada autopista. Aquesta autopista, fins fa uns anys anomenada A-19 i actualment C-31 (Barcelona-Montgat) i C-32 (Montgat-Mataró), va ser una de les dues primeres autopistes inaugurades a Espanya (l'altra fou la de Molins de Rei) i va tenir el dubtós honor de ser la primera de peatge.

40 anys i un dia després d'aquell dia estiuenc, es continua pagant peatge per passar per aquella autopista. És cert que el peatge actual és força inferior en preus constants, al peatge que es pagava l'any 1969, però no és menys cert que originàriament la concessió expirava el 2004, data en la qual la infraestructura revertia a l'administració.  Malauradament però, algú va tenir la "magnífica idea" de perllongar la concessió, primer fins al 2016, i després fins al 2021 a canvi d'un plat de llenties (llegeixis uns descomptes irrisoris associats amb unes condicions draconianes). Per cert, alguns dels qui van perpetrar aquest perllongament pertanyien a les mateixes files dels qui, poc temps després, i traspassades aquestes autopistes a la Generalitat (fins a mitjans dels noranta eren de titularitat estatal), animaven als ciutadans a pitar quan s'arribava al peatge.

Malgrat que fa 5 anys que estem pagant un peatge per una infraestructura amortitzada 3 o 4 cops, no hi ha cap intenció per part de la Generalitat de fer res al respecte. Com a molt, millorar el sistema de descomptes i bonificacions, però en cap cas plantejar-se un rescat. Ara bé, la pròpia Generalitat s'està plantejant la construcció d'una via alternativa a la N-II (la carretera que fou substiuïda per l'autopista però que continua plena de cotxes que no volen pagar peatge) que està pressupostada en 400 milions d'euros.

Tot i que no sóc partidari dels rescats indiscriminats de peatges, penso que cal eliminar el peatge de Vilassar per tres motius:

1.- És un peatge que s'ha pagat sobradament (i si no, que ens exposin amb números reals com no és aixi).
2.- Distorsiona la mobilitat al Maresme
3.- Evitaria la construcció d'una nova infraestructura extremadament costosa i de fort impacte en una estret corredor densament poblat.

El punt clau aquí és com fer-ho. La concessionària es presentarà en una negociació demanant allò que es denomina "lucro cesante" (és a dir, els diners que deixarà de guanyar si li treuen la concessió). Aquest és el principal argument que s'ha donat per no rescatar els peatges, al ser aquest molt elevat.  Però això és el màxim que caldria pagar i de ben segur es faria una bona negociació per trobar un bon acord. Jo apunto una solució: compensar a l'empresa concessionària per les despeses de manteniment realitzades en aquell tram en els darrers 5 anys.

5 comentaris:

Marcus ha dit...

Aquest tema que plantejes és realment interessant. En general a ningú li agrada pagar els peatges. Però s'ha de tenir en compte que compleixen una funció. Evita que tots els cotxes facin servir l'autopista i la congestionin. S'ha de tenir en compte que generalment les vies de pagament són utilitzades per aquella gent que valora més el factor temps. És a dir estan disposades a pagar per arribar més ràpid al seu destí. Si no tens pressa vas per la N-II.
Si l'autopista és gratuita es barreja gent que valora mes el temps de desplaçament que el cost del peatge (ha d'anar a treballar) amb la que no te pressa. I així tots congestionen més l'autopista. Crec que a més s'hauria de tenir en compte que s'ha de potenciar el transport públic i menys les carreteres.

Toni Rodon ha dit...

(Perdoneu per l'apunt, breu, però carregat de ràbia per algú que, dia sí, dia també, ha de menjar-se l'amic de la barrera del Maresme). La resposta és fàcil: qui té els peatges? Qui finança els partits?

Miquel Saumell ha dit...

David,
1/ Tens un problema tècnic a la columna de l'esquerra del blog, surten unes coses estranyes que tapen part de l'article.
2/ Sento discrepar, jo sóc favorable als peatges, tant per les raons que explica l'amic Marcus com per raons de justícia distributiva. L'autopista, com tot, necessita un manteniment, i no vull que la gent que no té cotxe o que no passa mai per l'autopista també l'hagi de pagar via impostos. Ho sento novament, sé que formo part de la minoria més minoritària, però jo prefereixo pagar el peatge NOMÉS quan em fico a l’autopista en comptes de fer-ho SEMPRE via l’irpf, com de fet propugnen els abolicionistes.

David ha dit...

Miquel,

Moltes gràcies per avisar-me. Era un problema de la plantilla que afortunadament ja he arreglat :)

Sobre el tema dels peatges... Estic d'acord en què si algú vol córrer, ha de pagar. Ara bé, aquí estem davant del cas d'una infraestructura ja amortitzada i que, per culpa de un peatge, obligarà probablement a fer una nova infraestructura que, a més de costosa, tindrà un gran impacte en el territori. Aquí no estem parlant "dels peatges" en genèric, sinó d'un cas particular, que com el de Mollet (una altre peatge que revertia el 2004) clama al cel.

A.Orte ha dit...

No oblidem com es van signar les concessions, per quin període es van fer (per tant, a quants anys es pretenien amortir i obtenir benefici). Tota la resta de temes venen de la mà. Efectivament, com comenta en Marcus, hi ha molts enginyers que creuen que els peatges són positius, però han de ser capaços de reduir el cost o obrir barreres quan la congestió és alta.

Blog Widget by LinkWithin