Dies enrere vam parlar del popularment conegut com a "bloc de l'alcalde" i em van fer una anàlisi crítica. Jo no entrava a valorar el cost del bloc, sinó el contingut del bloc en sí, que trobava desencertat i que no s'ajustava al que deia pretenia ser. Però avui sí que m'hi referiré, entenent que parlo de l'ús que se li dóna actualment.
Dijous passat (9 de juliol) vaig fer la prova, publicant un post a la secció "Tu" referit al Tour de França. Si seguiu l'enllaç podreu veure que me'l van publicar. Però la publicació fou efectiva el migdia de divendres 10. És a dir 27 hores després d'enviar-lo.
Un servidor es pot permetre el luxe de moderar comentaris, i d'autoritzar-los per publicació en el moment que li vingui més en gana. Aquest és un bloc personal que no costa un cèntim d'Euro als lectors. I de fet, per no tenir ni tan sols hi ha moderació de missatges. Entre altres coses, perquè mai he rebut un comentari ofensiu o insultant, probablement perquè he criticat molt, però crec que llevat d'un cas molt concret (un senyor a qui no li agrada que li portin la contrària) ningú s'ha sentit ofès pel que he dit al llarg dels anys. Però, pot permetre's un bloc pagat pels contribuents haver de fer esperar 27 hores a què a un d'ells li publiquin un comentari?
La pudor a socarrim augmenta quan un veu que l'abundància de videoblogs en aquesta secció, tots els quals casualment lloen l'arribada del Tour a Barcelona. A posteriori i a la vista dels comentaris que s'anaven rebent, es va fer una petita peça de video on es deia que s'havien rebut crítiques, però sense arribar a entrevistar a ningú. No és l'únic cas. Parli del tema que es parli, des del wi-fi fins a la promoció comercial, tot són lloances per a la Corporació Municipal.
Ara que l'alcalde s'ha posat a retallar despeses més o menys discutibles, com el tradicional ressopó que l'Ajuntament oferia cada any a la casta dirigent al Palauet Albéniz en ocasió de les festes de la Mercè, potser caldria que continués amb aquest bloc. 315.000 euros en un bloc participatiu poden ser una excel·lent inversió. En propaganda mal feta, és malbaratar els diners. I no estem precisament a l'època més adient per fer-ho.
Publicitat de Madrid
Fa 1 hora
6 comentaris:
Molt interessant, David.
Precisament dilluns començaré a publicar una sèrie de posts sobre aquest tema dels comentaris dels blogs, moderacions excessives i/o censures directes, etc., limitat, això sí, als blogaires que viuen d'un sou públic.
Miquel,
Molt bona proposta. Espero a què sigui dilluns per començar a veure els resultats de l'estudi.
Em comenten que els 315.000 euros no només són pel blog, hi fiquen altres coses vinculades amb l'anomenada "comunicació"... innecessària.
El drama dels ajuntaments, en tot cas, és l'etern problema dels pressupostos d'obra que es comencen a inflar i inflar i que no sempre es coneixen. Allò pot arribar a suposar una veritable hipoteca pels equips de govern del futur. Avui en parlo al meu blog.
Ja fa un temps que estic ficat dins del món dels departaments de comunicació i una de les queixes que més m'ha sorprès és la poca importància que es dóna a la comunicació per part d'organitzacions de tota mena: grans i petites, públiques i privades. Empreses que facturen molts milions d'euros tenen els departaments de comunicació en mans de becaris. Un conegut hospital català no té, ara mateix, ningú dirigint la seva comunicació (què passarà si demà hi ha una mort accidental?). Una reunió típica del departament de comunicació de moltes grans empreses (i institucions) sol ser de l'estil:
-Em sembla que hauríem d'augmentar la visibilitat l'organització. Idees?
-Podem fer un blog.
-Podem enviar més notes de premsa.
-Podem fer obres socials i publicitar-les.
-Molt bé. Fulanet: obre un blog i posa-hi tot el nostre catàleg. Menganet: a partir d'ara, envia una nota de premsa cada vegada que traiem un nou producte (i assegura't que el nom de l'empresa sort com a mínim un cop cada tres línies). Zutanet: podem colar com a obra social els cursos de formació que fem per als treballadors? Si és així, truca a La Vanguardia a veure si poden entrevistar al Director General en La Contra pel tema del compromís social de l'empresa.
Conclusió: falta total d'auditories de comunicació fiables, decisions preses en reunions de cinc minuts (o al costat de la màquina del café), absència de plans coherents que dibuixin una línia comunicativa, manca d'objectius i missatges clars, etc. I això passa en organitzacions amb una responsabilitat socioeconòmica important. Tot plegat fa esgarrifar una mica.
Daniel,
Tens tota la raó del món. Pero una cosa és un lloc on es fa la comunicació amb quatre duros, i una altra de ben diferent un ajuntament que es gasta milions en comunicació. I la veritat, dóna la sensació d'improvisació que tu comentes.
Gràcies pel post!
David...
Suposo que el teu comentari havia de passar no pels moderadors, sinó pel comité de riscos... :)
Certament, molt ben trobat el computar el 'timing' de moderació...
Publica un comentari
Publica un comentari