Avui s'han difòs les notes de selectivitat corresponents a l'examen de juny d'enguany. Molt ha plogut des de fa divuit anys, quan justament avui es feia la primera tanda d'exàmens de selectivitat, i calia esperar la nota fins a mitjans de juliol. Ara tot és més modern i tecnificat. En comptes d'anar a l'institut a rebre les notes ara són consultables des de casa. Desconec si encara continua existint tota aquella parafernàlia en paper. Certament Internet ha estat tremendament útil estalviant viatges en va, però anar a consultar els taulells de notes tenia també el seu encant (potser hauríem de dedicar-li un capítol d'Arqueologia Contemporània?)
Hi ha una cosa però que no varia: la persona que obté la nota de selectivitat més alta, la qual sol ser objecte d'entrevistes i fins i tot de seguiment durant el primer any de carrera, com fou el cas de Berta Cussó. Però... no us agradaria conèixer que fou del número 1 de la Selectivitat de fa deu o vint anys? Van acabar la carrera? Van triar una carrera que no els agradava o no se'n sortien i van haver de canviar? Van fer un doctorat? Quina feina han acabat fent? Aquesta dada seria particularment interessant de cara a fer un estudi, ja que potser ens podria donar força informació de temes socials.
Ara ens falta la segona part del clàssic estiuenc: el rànquing de carreres i universitats per la nota de tall que determina la intersecció de les preferències dels estudiants i les places ofertades.
La curiositat: dels darrers cinc millors expedients, tres corresponien a noies i dos a nois. La proporció entre escola pública i privada és també similar.
1989
Fa 2 hores
5 comentaris:
David,
Ja saps que normalment jo vaig directe al gra. Aquestes lletres negres escrites sobre un fons gris fosc de la teva columna de la dreta són una veritable tortura. O potser és que em faig gran. O tal vegada m’haig de canviar l’ordinador. Tu ho veus bé?
Anar a l'institut a rebre les notes? Jo la vaig fer a finals dels anys '90 i tothom havia d'anar a una oficina burocràtica de la Zona Franca de BCN per veure on havien entrat. Em donava la sensació d'estar a l'India.
Miquel,
M'apunto el comentari/crítica. La veritat a mi tampoc m'acaba de fer el pes aquesta combinació cromàtica. Hauré de retocar el disseny...
Martí,
Em penso que la cosa depenia dels llocs. Jo recordo haver-les anat a recollir, juntament amb el famós llibre blau, però potser la memòria em falla... perquè fou ja fa uns quants anys ;-)
jo l'any 1998 vaig anar a buscar les notes i l'adjudicació al meu institut.I crec que els més moderns podien mirar-ho a internet ja. No vaig haver de trepitjat Tarragona, que era la meva capital territorial. Potser va ser el primer any?
El que comenta el Martí (l'oficina de la selectivitat a l'IES La Mercè) és cert. Però em penso que allà hi anaven els que s'examinaven de per lliure o els que volien entrar a la universitat per una altra opció. Però vaja, d'això ja fa molts anys...
Publica un comentari
Publica un comentari