Vida quotidiana

En Guillem, que no se'n perd una de tot el que es cou a Barcelona, comenta la festa que va tenir lloc ahir per donar el tret de sortida al Pride BCN. Aquest esdeveniment, que consistirà essencialment en una desfilada en carrosses per Montjuïc a l'estil d'una que es fa a Madrid, està suposadament organitzat per una sèrie de col·lectius relacionats amb el món LGBT, però a la pràctica és una associació empresarial del món gai la qui du la veu cantant. Aquest fet ha generat una certa polèmica, ja que alguns hi veuen una excessiva mercantilització i fins i tot una traïció a les essències. De fet, alguns col·lectius se n'han desmarcat clarament i fins i tot hi ha qui ha demanat el boicot.

Deixant de banda raons filosòfiques, la idea és bona com a estratègia de promoció turística. Un esdeveniment d'aquestes característiques pot aconseguir atraure a la ciutat un perfil de turista (eufemísticament anomenat "turista rosa") que generalment deixa força  més diners a la caixa que el turista convencional. Per tant, no ens hauria de sorprendre el suport de Barcelona Turisme o Turisme de Catalunya, o fins i tot d'associacions empresarials i cambres de comerç.

Ara bé, què hi fa  TMB, l'àrea de drets civils de l'Ajuntament o el Departament d'Acció Social i Ciutadania donant suport al Pride BCN (és a dir, subvencionant-lo)? Tal i com està organitzada, no deixa de ser un esdeveniment orientat a finalitats merament comercials, totalment legítimes, però comercials a la cap i a la fi. Aquí no s'està parlant de cap congrés acadèmic, ni d'un esdeveniment com el que se celebrà l'estiu passat a Barcelona, que sí podrien entendre's contribueixen a la sensibilització social. Potser sí que promouran determinats valors i actituds, però seran exactament els mateixos que podria promocionar una desfilada  organitzada pels comerciants de Sant Andreu, o una festa organitzada per l'associació de locals de contactes.

El problema de fons és que es confonen les coses. Una cosa és promoure valors o assegurar la protecció de grups minoritaris, i una altra aprofitar-se'n per fer negoci. Barrejar-ho tot dins de la mateixa olla mai ha estat bo. Em recorda una mica aquells qui muntaven una ONG com a modus vivendi, i que en el fons tant se'ls hi enfotia si hi havia criatures que morien de gana, o persones dependents que no rebien cap tipus d'atenció. Potser farien bé els senyors d'Acegal de plantejar obertament i sense embuts que allò que fan és un acte empresarial. I així l'alcalde Hereu no hauria de fer discursos  parlant de tolerància al més pur estil Fòrum 2004....