Des de fa uns dies hi ha instal·lada una petita parada a la "cantonada dels pidolaires" (Gal·la Placídia amb Cigne) que té com a objectiu recollir signatures per a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per una llei electoral pròpia (vegeu web). La justificació dels promotors d'aquesta iniciativa es basa en la necessitat de millorar la qualitat del sistema democràtic i la necessitat de dotar-se d'aquest instrument, tenint en compte que s'opera amb una normativa provisional i que únicament havia de funcionar per a les eleccions de 1980.
No entraré a discutir aquí els detalls de la llei. Alguns politòlegs (o politòlegs en potència) ja ho han fet, molt millor del que jo podria fer-ho. Us recomano especialment la lectura de l'article dels nostres amics blocaires del pati descobert, o els dos articles que també li ha dedicat el nostre amic blocaire Aubachs (primera i segona part), o l'article de Nacho Corredor on la comenta, encara que sigui una mica més de passada.
Tot i això, tinc ganes de comentar dues coses que no poden passar-se per alt:
- Els promotors de la ILP no són ciutadans qualsevols, sinó diputats d'un grup anomenat Ciutadans pel Canvi els quals, curiosament, van presentar-se a les eleccions amb qui fou el segon partit més votat, i amb qui comparteixen grup parlamentari. Les ILP estan dissenyades per ser un mecanisme perquè la veu dels ciutadans pugui arribar al Parlament sense passar els filtres dels partits polítics. Per tant, és ridídul que siguin diputats qui promoguin una ILP, quan ells mateixos poden promoure el debat parlamentari. En altres paraules, és com si un autobús podent agafar el carril bus d'un carrer, vagi per un altre carril.
- En segon lloc, ja cansa aquesta obsessió malaltissa de l'"un home, un vot" convertida en dogma de fe pels promotors de la ILP i, curiosament, també pel PSC, grup amb el qual està associat CpC. Aquest és un principi democràtic desitjable, però també n'hi ha d'altres, com per exemple, evitar el que podríem anomenar "la dictadura de la majoria". Aquest darrer principi, per exemple és el que garanteix un cert grau de discriminació positiva en molts àmbits, com per exemple garantir la igualtat de gènere al mercat laboral. Per tant, entenc que si el diputat Comín i altres promotors de la ILP estan en contra d'un cert grau de desproporció entre els vots, també ho estaran davant de polítiques laborals que beneficiin les dones o polítiques d'habitatge que beneficiin els joves o la gent gran. Senyors, se'ls veu massa el plumero de què hi ha interessos merament particulars en aquest plantejament...
Malauradament iniciatives com aquesta, en comptes de generar un debat constructiu i necessari com és millorar l'actual normativa electoral, l'únic que generen és que aquest no es dugui a terme. Si volen fer les coses serioses facin una ILP transversal i no teledirigida. Llavors en començarem a parlar...
3 comentaris:
una matisació en relació al tema d'una persona=un vot. Hi ha altres mecanismes no vinculats amb la llei electoral que permeten evitar la tirania de la majoria. En els sistemes presidencialistes tenim exemples de limitacions de poders al president, així com formes de renovació i elecció de les institucions vinculades al Parlament. És tant important la llei electoral com el disseny institucional que primi la independència i el consens.
D'igual forma,estant d'acord que cal un consens TOTAL per canviar la llei electoral, aquí se li veu el llautó a tothom i trobo certament injust que sempre rebin ERC (com a responsable de buscar consens) i CpC. Una part de l'oposició sap que amb l'actual sistema guanyen, de sortida, entre 6 i 10 a 0 (en termes de recompensa d'escons en igualtat de vot). I aquí tenim una altra part de la manca d'acord que, sota el meu punt de vista,és igual o més greu.
Una alternativa per beneficiar tothom seria reduir les circumscripcions electorals al màxim. Amb aquest criteri, deixant de cantó Hondt, es podrien conjugar principis com l'equilibri territorial i la proximitat de l'elecció de parlamentari al territori i la ciutadania. Però molt em temo que seria contrària a la LOREG i es podria recórrer.
En tot cas, la llei electoral estaria bé que preveiés l'abstenció i el vot en blanc, allò sí seria revolucionari, deixar deserts escons.
Andreu,
Estic totalment d'acord en que cal una nova llei i que aquesta necessita d'un consens i d'una altura de mires de tots els partits que no han demostrat. Plantejaments per fer un sistema el màxim de just en termes de ponderació teòrica de vot i que alhora elimini la temptació de la dictadura de la majoria n'hi ha molts i alguns s'han plantejat. El que jo trobo completament fora de lloc, i que no ajuda gens a fer un debat normal, és que parlamentaris d'un dels grups parlamentaris que estan al govern presentin una ILP, com si fossin ciutadans normals i corrents. És allò que se'n diu "fer passar bou per bèstia grossa".
Andreu, estic d'acord respecte ERC: al marge de consideracions polítiques o de la llei en si (que tal i com està plantejada és criticable) és el conseller del ram qui ha de porta la iniciativa del tema, el que no es pot justificar és el paper de CpC, coincideixo amb la crítica David, és un exercici ben criticable presentar-se com el que no és, la seva responsabilitat com a representants parlamentaris és dur aquests temes des de l'àmbit en què participen. I el tema del consens és desitjable, però si CiU no la va impulsar en el seu moment (no varen trobar precísament un entorn gaire propens al consens) ara que la situació és a la inversa tampoc no es pot fer anar l'argument contrari. Un sistema mixt a l'escocesa, irlandesa o alemany seria el més desitjable, i penso que es podria encaixar d'alguna manera, tot i que possiblement podria ser recorregut com apuntes Andreu. En un capítol de West Wing recordo que en una situació anàloga la solució era que la reforma entrés en vigor a llarg termini, com a manera de superar les reticències a curt termini (p.e. que no entrés en vigor fins d'aquí dos legislatures).
Publica un comentari
Publica un comentari