La sospita s'amplifica quan tothom se'n posa a parlar i un se n'adona que pràcticament ningú ha visitat el bloc, el que ja ens indica que el rendiment de la inversió és més que dubtós. Si gent que es passa a la xarxa hores i hores no ha entrat mai a aquest blog, com justifiquem els 300.000 euros? L'absència de comentaris a la immensa majoria d'entrades confirma que, llevat de persones directament interessades per la notícia (veïns afectats per un pla urbanístic, per exemple), l'interès per aquest mitjà de comunicació és ínfim. Tampoc és que els responsables del bloc s'hagin treballat a l'audiència: ningú respon els comentaris dels ciutadans.
Però anem a pams:
1.- Blogbarcelona no és el blog de l'alcalde. Aquest és el principal error de plantejament comès pels propis responsables del projecte. Tal i com està estructurat, es tractaria més d'un blog sobre l'Ajuntament de Barcelona o de la ciutat en sí, que no pas un blog sobre l'alcalde Jordi Hereu. De fet, tal i com apreciava Quim Monzó a la seva columna de La Vanguardia, l'alcalde no parla de seu darrer viatge o no comenta on anirà de vacances o el darrer llibre que ha llegit, coses que serien les que esperaríem en un bloc. De fet, potser l'alcalde no ha escrit sola línia d'aquest suposat "Diari compratit entre l'alcalde i tu"
2.- Blogbarcelona no aporta res de nou a la política comunicativa de l'Ajuntament. Tal i com està muntat, el blog tampoc es pot considerar un blog de l'Ajuntament, ja que només hi apareix l'alcalde. En un blog corporatiu esperaria que a més del màxim representant de l'organització hi apareguessin altres directius, treballadors, o fins i tot clients i proveïdors de l'empresa. També esperaria que ens expliquessin les instal·lacions, trets històrics o qualsevol cosa que fos ressenyable. Res d'això s'aprecia en aquest bloc.
3.- Blogbarcelona no aporta res a la blocosfera barcelonina. Si Blogbarcelona fos un bloc sobre Barcelona, els seus barris i la seva gent, hi esperaríem un major grau de participació ciutadana, el qual es concretaria, per exemple,en la possibilitat d'agregar l'enllaç al teu bloc perquè fos visible a altres lectors. Res d'això. La participació es limita a poder deixar unes ratlles que seran convenientment censurades pel funcionari de torn. Mètodes 0.1 per tecnologia suposadament 2.0.
Com ho resoldria?
1.- Fusionant Blogbarcelona amb el Diari de Barcelona. No té sentit dispersar esforços en projectes que teòricament haurien de parlar del mateix. El Diari de Barcelona fa anys que segueix una trajectòria força erràtica, després de l'encert de recuperar-lo l'any 2000, però compta amb un grup de professionals amb ganes de fer coses noves. Per què no aprofitar aquest talent i bastir el blog de la ciutat a partir d'aquesta estructura bàsica?
2.- Incorporar blocaires de la ciutat al "nou" Blogbarcelona. La participació ciutadana no s'ha de limitar a què algú deixi una carta que serà convenientment censurada pel funcionari de torn, sinó ser prou valent per obrir columnes d'opinió a blocaires més o menys consolidats. Gent com en Guillem Carbonell o el Daniel Cortijo, per citar dos exemples de persones que tracten temes barcelonins, haurien de tenir columna. Com també l'haurien de tenir veus com les d'en Miquel Saumell, encara que alguns cops no fossin massa favorables al que el cap de comunicació voldria escoltar. D'aquesta manera guanyaríem dues coses: lectors, i credibilitat.
3.- Crear un blog institucional de l'Ajuntament de Barcelona. Una cosa és el bloc de la ciutat de Barcelona i l'altre un bloc institucional. Penso que a l'Ajuntament li manca transparència, pel que un bloc d'aquestes característiques podria ser excel·lent per apropar-lo als ciutadans. Per exemple, podria ser utilitzat per donar a conèixer als membres de l'equip consistorial, als concejals, als consellers de districte, o per treballadors municipals.
4.- Si l'alcalde Jordi Hereu vol tenir bloc, ha de comprometre's a ser ell qui escriu les entrades. Altrament no té sentit mantenir un bloc.
Aquestesquatre propostes tindrien clars beneficis: valorar la feina dels professionals que actualment ja treballen en aquest àmbit, obrir aquest mitjà als ciutadans (que a la cap i a la fi són els qui acaben pagant la factura) i augmentar la transparència de les institucions públiques, el que indirectament pot contribuir a millorar (o a no empitjorar) la percepció que els ciutadans tenen de la classe política i funcionarial. I probablement tot això es pugui aconseguir amb molt menys dels 315.000 euros anuals que costa ara l'actual producte, que a més no deixa satisfet a ningú.
P.D: Aquesta no ha estat l'única ensopegada de l'alcalde Hereu amb els blocs. Fa un parell d'anys, un blocaire va descobrir que era l'Ajuntament qui pagava els dominis jordihereu.cat i jordihereu.es.... que es van utilitzar per a la campanya electoral.
9 comentaris:
El que segurament cal és canviar la idiosincràsia dels gabinets de comunicació governamentals. Neixen d'una necessària capacitat de blindar-se més que no pas ser transparents. Tot això barrejat per una tendència del periodisme clàssic a menyspreuar la capacitat dels blogs, fent adaptacions errònies del producte. El que proposes és una bona alternativa però està pensada des del posicionament contrari,modern però contrari culturalment parlant. La pregunta és si un alcalde que té tanta feina pot tenir un blog que faci una funció d'enfortiment dels vincles entre la gent o bé generaria una confrontació poc recomanable pel conjunt de la ciutat.
Per cert, tot i que el meu blog no és sobre Barcelona i no és tant lluït com el del Guillem o el Dani, reivindico que està pensat i farcit molt sovint amb informació en clau Barcelona
Andreu,
El meu plantejament és trencador, però analitzant-lo fredament no tenen res a perdre i molt a guanyar-hi. La xarxa és encara un espai minoritari i per tant encara dóna oportunitat de fer experiments.
P.D: Quan he citat dos blocs en concret, els citava com a exemple de blocs que fan funcions merament "descriptives" de la ciutat i no entren a valorar la conveniència o no de determinades polítiques. De fet no m'he inclòs precisament per aquest motiu, encara que alguns dels meu posts sobre la ciutat siguin merament descriptius.
David, estic d'acord que és una proposta trencadora, però crec que està concebuda per tenir més èxit des de l'anomenada societat civil. Tant debò existís, de totes formes.
Quant a la meva "reivindicació", una llicència de publicitat, hehe.
El Blog de l'alcalde pretén ser, no una eina de comunicació (flux bidireccional) si no d'informació (flux unidireccional).
Diria més. El blog ÉS una eina de propaganda. Per tant, és un tema de partit i no l'hauríem de pagar els contribuents.
Ara, el que analitzes al teu article em sembla una bona idea constructiva. Si la gent de l'alcalde vol solucionar el nyap, aquí mostres el bon camí.
(gràcies per la referència!)
Alcaladada, és clar
Odalric,
De res. És el menys que es podia fer arran d'aquella (escandalosa) exclusiva.
El meu ànim és constructiu. Un bloc pot ser una excel·lent eina de comunicació i una manera de trencar antigues inèrcies...si s'utilitza bé.
Salvador,
Després d'una bona anàlisi sembla una alcaldada més a las que ens tenen acostumats. Una llàstima.
David,
Primer de tot em permeto contestar la pregunta del teu post: és sens dubte una alcaldada.
Estic molt d'acord amb el teu plantejament teòric, i dic teòric perquè coneixent aquest ajuntament i la seva gent això que proposes no passarà de ser un amable wishful thinking d’un blogaire ben intencionat. Però trobo que has estat molt moderat en el fons i també en les formes i potser el meu comentari no ho serà tant.
Et vull aclarir que abans de parlar-ne jo sí havia visitat el blog d’or municipal, perquè no podia entendre què ens podien oferir pel preu que en paguem. I encara no ho entenc ara. El producte final ve a ser com una extensió de les revistes municipals que ens envia l’ajuntament cada mes i que son allò que en Monegal en diria un massatge amb totes les de la llei.
Vull també deixar constància que aquests excessos municipals normalment arriben a la opinió pública gràcies al senyor Fernández del PP, que és l’únic membre del consistori que fa una oposició comme il faut. Després vota amb els PSOE amb temes d’estat com el Castell de Montjuïc, però això ja serien figues d’un altre paner. Tot i que a l’hora de la veritat ningú els vota, pels motius extramunicipals que tots coneixem, crec que la seva tasca fiscalitzadora es mereix el reconeixement dels barcelonins.
El proper alcalde, que cada dia més s’intueix que no serà l’hereu d’en Clos, s’hauria de comprometre formalment a tancar el blog d’or i, abans de seguir llençant els nostres diners d’aquesta manera, fer un replantejament general de la política comunicativa municipal.
Mentrestant, el blog d’or podria tenir la deferència d’enllaçar els blogs que fan referència a la ciutat, també els crítics, encara que només sigui per despistar.
No vull acabar sense agrair-te la menció del meu blog però fer-ho potser et portarà problemes ja que ara les nostres autoritats ens faran un seguiment més estricte. Els “blogs cojoneros” com el meu no agraden en certs ambients de poder, encara que a mi això ja em satisfà.
Miquel,
Em quedo amb la denominació de "bloc d'or". Subscric totalment el teu comentari. La impressió que em va donar el bloc és que no aportava res nou. I si quelcom no aporta res nou, o es canvia o es tanca.
I sobre els problemes...no pateixis. Per una entrada en aquest bloc ja estic a la llista negra de tot un rector d'universitat, el qual no sé si per casualitat o no em va fer fora poc després d'un d'aquests òrgans als quals et conviden a participar. D'aquí a Iran no hi ha massa camí....
Publica un comentari
Publica un comentari