Personalment jo no hauria batejat l'exposició coma "Quinquis dels 80", sinó com a "Quinquis dels 70", ja que bona part de les situacions que s'expliquen corresponen a aquesta dècada. De fet, bona part de les pel·lícules van ser rodades entre el 1977 ("Perros Callejeros") i 1980 ("Deprisa, deprisa" o "Navajeros"). Així mateix, als setanta la droga (i més concretament l'heroïna, omnipresent a la delinqüència dels vuitanta) només apareix de manera molt tangencial, i limitada al porro.
Una altra imprecisió es troba en la cerca de les causes d'aquest tipus de delinqüència, que s'associen a l'atur. Possiblement això pogués explicar (amb totes les salvetats del món) certa delinqüència dels vuitanta, però no trajectòries com les que presenten l'exposició i les pel·lícules . Potser les explicacions caldria cercar-les en altres temes que es comenten a l'exposició: la desestructuració familiar i social, un sistema educatiu incapaç de fer front a l'allau migratori i al baby boom dels seixanta, i uns sistemes de policia i judicials clarament desfassats que, en comptes de templar la situació, afegien més llenya al foc.
En qualsevol cas, benvinguda sigui aquesta exposició, que a més recupera objectes quotidians de la vida dels setanta, com les màquines recreatives o les "caixes de música" que hi havia a molts bars o salons recreatius, els exemplars d'"El Caso" i unes pel·lícules on es pot veure la Barcelona de fa unes dècades.
2 comentaris:
A més dels motius que menciones, un altre dels motors de la delinqüència d'aquella època va ser la droga. Fins a mitjans dels vuitanta, l'heroïna va tenir una presència molt forta en determinats sectors socials desafavorits (i entre alguns col·lectius que volien anar de "progres"). Això va disparar els delictes dels ionquis amb el mono. De fet, la droga era una constant en moltes d'aquelles pel·lícules (dins i fora de la pantalla, lamentablement).
Hola Daniel,
Tens raó, però això fou en una època posterior a la que presenta l'exposició, que se centra molt més en els setanta que en els vuitanta. Als anys setanta l'única droga que consumien eren porros, i en unes proporcions que actualment semblarien infantils. L'heroïna entra a principis dels vuitanta i s'hi queda tota la dècada. De fet la gran majoria d'aquests quinquis van morir joves per culpa de la droga o de les seves derivades (la SIDA). Però el tipus de delinqüència i la societat que els envoltava ja era completament diferent. Aquesta és la crítica que els faig a les comissàries de l'exposició, que em sembla que ho han barrejat tot.
Publica un comentari
Publica un comentari