Cinema Novedades. Font: City in Space
El subtitulat de les pel·lícules torna a ser motiu de debat. La raó és aquest cop unes declaracions del comissari europeu de multilingüisme que situen a Espanya a la cua d'Europa pel que fa a capacitat lingüística (Garlic & Oil també en parla ). Segons aquest senyor la causa no només rau en el sistema educatiu sinó també en la persistència en el doblatge de les pel·lícules.
En bona part li dono la raó. Com també li dóna un estudi que estan a punt de completar un grup d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, que demostren com el subtitulat pot generar una elevada competència en anglès que d'altra manera només s'assoleix amb anys d'anglès (entre 6 i 10 segons ells). Les bondats del subtitulat sobre el doblatge s'han calculat tenint en compte la presència d'altres variables que poden distorsionar l'anàlisi, com la proximitat de l'idioma local amb l'anglès, o el nombre d'anys d'anglès que s'imparteixen a l'escola.
Ara bé, on jo ja sóc més escèptic és en les mesures que cal prendre. Tal i com ja he comentat algun cop, qui vol aprendre anglès fa anys que ho pot fer sense cap problema. TV3, per citar un exemple proper, emet en sistema dual des de fa dues dècades i també permet incorporar els subtítols. No fer-ho és més un tema de manca de costum , o directament de mandra. Una alternativa realista fóra que algun dels canals de la CCMA (penso en el 33) emetés per sistema les pel·lícules amb subtítols. Al tractar-se d'un canal més aviat temàtic assoliríem l'objectiu d'incrementar la visibilitat del subtitulat sense el risc de deixar sense poder veure pel·lícules a persones que per edat o per costum difícilment es passaran al subtitulat.
7 comentaris:
Sembla mentida que amb la dependència econòmica pel turisme encara no ens haguem adonat de la importància de les llengües. A Barcelona és mig fàcil trobar cinemes on facin VOS però a les ciutats interiors és molt complicat. Jo estaria d'acord amb això que proposes del C33 tot i que aixecaria polseguera.
Salut
Estic d'acord amb tu. La proposta del 33 és una alternativa realista, tenint en compte el perfil de persona que mira aquest canal i el fet que hi hagi canals com TV3 on s'ofereix programació "per a les majories".
Crec que amb la implantanció de la TDT serà més fàcil introduir aquest tipus d'opcions, i al ser un format interactiu, com pot ser la televisió per Satèl·lit, podrem posar les películes en català o en la llengua original sense haver de fer programacions especials.
Estic d'acord amb el teu plantejament. Crec que el cinema en VOS afavoreix la comprensió lingüística. No obstant, els responsables de la política de normalització lingüística segueixen entestats en defensar el doblatge al català com una de les bases de la política.
Per cert, sobre TV3, a nosaltres només ens funciona el dual en emissió analògica, no en tdt. No sé si és un problema del nostre televisor (comprat en una botiga d'stocks) o és un problema generalitzat.
Gràcies per aquesta entrada: planteges una de les qüestions que fa més anys que, com a professional de les llengües, em té preocupada.
Mireu els nivells d'anglès de països com ara Portugal, Holanda o els d'Escandinàvia. A més, la qüestió va més enllà de l'anglès. Les versions originals fan l'espectador més receptiu pel que fa a les llengües en general. I a la cultura. I al món.
Precisament a la Pompeu Fabra, a la facultat de Traducció i Interpretació, vaig fer una assignatura amb un magnífic professor anomenat Patrick Zabalbeascoa en què bàsicament es van tractar els problemes que comporta el doblatge. A Itàlia i a les Espanyes el van implantar els dictadors; a França es va començar a doblar per una qüestió de xovinisme. I així ens va...
Una altra opció per tal d'adquirir coneixements sòlids d'una altra llengua és fer la motxilla i a passar una temporada ben llarga fora, procurant evitar el contacte amb conciutadans i paisans, procurant llegir premsa i literatura del lloc i parlar amb els papes per telèfon com a molt un cop per setmana. Jo animo els meus alumnes constantment que ho facin.
Un altre tema pelut (però ja són figues d'un altre paner) són els coneixements a casa nostra de la nostra pròpia llengua. Aquest any imparteixo català i el nivell és per posar-se a plorar... Em plantejo, doncs, com podem millorar el coneixement d'altres llengües si la nostra està tan interferida i malmesa.
Gràcies una altra vegada per l'entrada.
Miquel,
Vols dir que és tan fàcil? A vegades la mandra pot més que la disponibilitat. I si no que li preguntin a molts canals que pugnen per tenir un número baix (de l'1 al 9) al comandament de la tele...
Àngel,
Ara ho he mirat i a mi també em passa el mateix: funciona el dual en analògic, però ni rastre en digital. De quina marca és?
Montse,
De res! Aquí ens agrada el multilingüisme :-)
Només volia matisar que, en contra del que es diu sempre, el doblatge a Espanya va començar en temps de la República. De tota manera, és evident que la dictadura franquista va utilitzar el doblatge com un instrument més de la censura.
Publica un comentari
Publica un comentari